IVA: Aplicació del tipus reduït a la fotografia

El TJUE declara que perquè les fotografies es beneficiïn del tipus reduït previst per als objectes d’art, és suficient complir amb els requisits previstos a la directiva, sense que entre ells hi hagi el del seu caràcter artístic.

Una societat aplica el tipus reduït al lliurament de retrats i fotografia de noces; tipus que qüestiona l’Administració i considera que s’ha d’aplicar el general.

Justifica l’Administració la seva liquidació en què les fotografies no tenen caràcter original, ni tampoc una intenció creadora, de manera que no poden qualificar-se com fotografies preses per un artista. L’entitat, al·lega que per a l’aplicació del tipus reduït n’hi ha prou amb que l’autor de les fotografies, abans que ell mateix o els seus drethavents les lliurin, hagi controlat el seu revelat i impressió i que les hagi signat i numerat dins del límit de trenta exemplars .

Davant els dubtes que aquest assumpte planteja Conseil d’État s’eleva diverses qüestions prejudicials, que el TJUE sintetitza en dos:

1. Quins requisits han de reunir les fotografies per a ser considerades objectes d’art que puguin beneficiar-se del tipus reduït de l’impost segons la Dir 2006/112 / CE ?.

Partint per a la seva anàlisi dels termes, context i finalitat perseguida per la normativa (TJUE 18-1-17, assumpte Sjelle Autogenbrug C-471/15 i TJUE 16-11-17, assumpte Kozuba Premium Selection C-308/16), entén el Tribunal que a efectes de l’aplicació del tipus reduït a les fotografies, la norma l’únic que sol·licita perquè siguin considerades objectes d’art és que aquestes estiguin preses per l’artista, revelades i impreses per l’autor o sota el seu control, signades i numerades amb un límit de trenta exemplars en total, amb independència de quins siguin els formats i suports.

El terme d’artista que s’utilitza en la norma té en aquest cas idèntic abast que autor, sense que l’ús d’aquest terme pugui derivar que la fotografia presa, per beneficiar-se del tipus reduït, hagi de tenir també caràcter artístic.

La interpretació proposada per l’Administració introdueix una element subjectiu que pot donar lloc al fet que es tracti de forma diferent un mateix objecte, en funció de si aquesta considera que té o no caràcter artístic, tot i que els béns (fotografies), presenten propietats anàlogues i responen a les mateixes necessitats del consumidor, vulnerant d’aquesta manera el principi de neutralitat fiscal.

Per tot l’anterior el Tribunal conclou que perquè les fotografies poden aplicar el tipus reduït, només han de complir el que disposa Dir 2006/112 / CE annex IX.A.7.

2. Si és contrària a la normativa de l’impost, una normativa nacional que limita l’aplicació del tipus reduït de l’impost únicament a les fotografies de caràcter artístic.

En aquest punt el Tribunal recorda que els tipus reduïts són una excepció, que es permet als Estats membres aplicar a aspectes concrets i específics d’una de les categories d’operacions recollides en Dir 2006/112 / CE annex III (TJUE 6-5- 10, assumpte Comissió / França C-94/09; TJUE 27-2-14, assumpte Pro Med Logistik i Pongratz C-454/12 i C-455/12; TJUE 11-9-14, K, assumpte C-219 / 13).

L’aplicació d’aquesta excepció exigeix ​​criteris objectius, clars i precisos per a designar les fotografies que presenten caràcter artístic, i que permetin identificar-les com a tals. Requisits que, tot i que trobem a la Dir 2006/112 / CE annex IX.A.7, no en la normativa nacional. Aquesta última es limita a establir una definició abstracta d’aquestes fotografies, basada en criteris vagues i subjectius vinculats a la intenció creadora manifesta l’autor ia l’existència d’un interès per al públic en general que han de presentar aquestes fotografies, situació que suposa la vulneració del principi de neutralitat fiscal.

Per tant en la mesura que el caràcter artístic està supeditat a una valoració de l’Administració tributària nacional i que aquesta no s’exerceix mitjançant criteris objectius, clars i precisos la normativa nacional no s’ajusta a la Dir 2006/112 / CE.