IVA: no subjecció de transmissions de branques d’activitat

Declara el TEAC que en una reducció de capital amb devolució d’aportacions, no és d’aplicació la no subjecció a l’IVA si la transmissió no comprèn béns i drets susceptibles de funcionament autònom.

En una operació de reducció de capital amb devolució d’aportacions als socis en forma de transmissió de solars, es discuteix la possible aplicació de la no subjecció que contempla la LIVA art.7.1º per a la transmissió d’unitats econòmiques autònomes.

El tribunal, per analitzar la qüestió, es basa en la interpretació dels supòsits de no subjecció a què es refereix la LIVA art.7.1º acord amb la jurisprudència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea establerta en TJUE 27-11-03, assumpte Zita Modes C-497/01 i TJUE 10-11-11, assumpte Christel Schriever C-444/10.

Segons la interpretació de l’TJUE, l’aportació no subjecta a una societat d’una universalitat total o parcial de béns s’ha d’entendre en el sentit que comprèn la transmissió d’un establiment mercantil o d’una part autònoma d’una empresa, amb elements corporals i, en és el cas, incorporals que, conjuntament, constitueixen una empresa o una part d’una empresa capaç de desenvolupar una activitat econòmica autònoma, però que no comprèn la mera cessió de béns, com la venda d’existències.

En el cas contemplat, s’al·lega que la societat adquirent no és una entitat de mera tinença i que realitza una activitat econòmica de promoció, sent la seva intenció de destinar els solars a la seva activitat econòmica. Aquest requisit, assenyala el TEAC, és necessari però no suficient, ja que la norma exigeix ​​que el transmès sigui una unitat autònoma capaç de funcionar pels seus propis mitjans. És doncs condició l’existència i transmissió d’una explotació econòmica, és a dir, d’un conjunt de mitjans personals i materials que per si mateixos constitueixin una organització empresarial necessària per al desenvolupament de l’activitat que es transmet i que permeti continuar la mateixa en seu de l’entitat adquirent.

L’entitat reclamant no ha justificat que les transmissions de solars s’hagin acompanyat de la transmissió d’una estructura organitzativa de factors de producció materials i humans o d’un d’ells. Tampoc s’ha justificat que s’hagin aportat uns mitjans humans, ni mitjans materials, sinó que la transmissió es va limitar al lliurament d’uns solars, que per si mateixos no constitueixen una unitat econòmica autònoma, i és irrellevant el fet que la transmissió es produís en el context d’una reducció de capital amb devolució d’aportacions.