L’Audiència Nacional avala descomptar el cafè i el cigarret de la jornada

El tribunal rebutja la pretensió de CC OO d’anul·lar els canvis de condicions experimentats en l’empresa Galp per la implantació de l’control de l’registre horari

La sala del Social de l’Audiència Nacional ha donat suport que les empreses facin fitxar als seus treballadors quan realitzen pauses per fumar o prendre cafè o esmorzar, amb l’objectiu de descomptar aquest temps de les hores efectivament treballades. Així mateix, aquest tribunal ha avalat, en el mateix error, dues qüestions aclaridores pel que fa a l’registre de jornada relacionades amb els viatges de treball o amb l’autorització prèvia de les hores extres.

El suport a aquestes tres qüestions es fonamenta per part de l’Audiència en què, en el cas sobre el qual es pronuncia -la implantació de l’registre de jornada en Galp Energia Espanya- els canvis que experimenten els empleats d’aquesta companyia com a conseqüència de el nou registre , no suposen un canvi substancial de les condicions de treball dels empleats. Per tant, l’empresa pot implantar aquests canvis de el nou registre unilateralment si no arriba a un acord amb els representants legals dels treballadors, sense recórrer a el procediment negociador per a la modificació substancial de condicions.

L’origen d’aquest conflicte és una demanda de Comissions Obreres contra l’empresa Galp Energia Espanya, perquè considera que “amb ocasió de la implantació d’un sistema de registre de jornada, de manera fraudulenta i prescindint de la tramitació establerta a l’article 41.4 de l’Estatut dels treballadors, ha modificat en perjudici dels treballadors les condicions de treball existents amb anterioritat a la implantació de l’registre horari “.

Per aquest motiu, el sindicat reclamava que l’Audiència Nacional declarés nuls tres dels canvis comunicats per la companyia en un correu electrònic enviat a la plantilla el passat 26 de setembre de 2019, en el qual es detallaven el que comportaria la implantació de el nou sistema de control de l’registre horari.

No obstant això, en una sentència de el 10 de desembre de 2019 difosa ara pel Consell General de Poder Judicial (CGPJ) el tribunal ha donat la raó a l’empresa Galp, desestimant les pretensions de nul·litat de CC OO, a l’considerar que els canvis derivats de el nou registre no són una modificació substancial de les condicions laborals recollides en l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors.

Fonamentalment, la Sala argumenta que perquè l’aplicació de l’registre fos considerada modificació de les condicions laborals i, per tant, poguessin anul·lar els seus efectes, hauria de poder acreditar “l’existència d’una prèvia condició de treball establerta en el contracte de treball, en un acord col·lectiu no estatutari o decisió unilateral de l’empresari d’efectes col·lectius “. A més, hauria de poder provar també que l’ocupador, aprofitant l’exigència legal de l’implantar aquest registre, “de manera injusta” alterés les condicions laborals prèvies. I, segons l’Audiència Nacional no es donen aquests supòsits.

Segons el detall dels arguments de tribunal, en el cas concret de l’control de les pauses per a cafè, fumar o esmorzar, l’Audiència diu que no ha quedat provat que abans de l’registre, l’empresa considerés aquestes pautes com a temps de treball, ja que “no existia un efectiu control i seguiment de la jornada desenvolupada per cada treballador”. L’empresa només comptava amb “un control d’accés, mitjançant torns, que únicament s’utilitzava a efectes de seguretat”.

Al costat d’això, la decisió cita, al seu torn, dos pronunciaments de Tribunal Suprem, pels quals tampoc es podria considerar que la consideració prèvia d’aquestes pauses per prendre cafè, esmorzar o fumar tinguessin la condició de drets adquirits, ni tampoc es podria aplicar el principi de condició més beneficiosa per al treballador.

Per tant, l’Audiència avala la decisió de l’empresa Galp d’exigir als treballadors que fitxin quan surtin per fer aquest tipus de pauses i que especifiquin, amb un codi, de quina d’elles es tracta, ja que, segons va puntualitzar l’empresa en el seu correu electrònic a la plantilla per explicar el nou sistema de control, “aquestes incidències no es comptabilitzaran com a jornada efectiva”.

El tribunal considera que Galp té dret a no computar les hores extres que no hagin estat autoritzades

Igualment, CC OO va demanar també la nul·litat de la negativa de l’empresa a comptabilitzar com a prolongació de la jornada el temps que els treballadors que viatgen fora de la localitat de centre de treball donen feina a tornar al seu domicili, un cop completada la jornada de 7 , 45 hores. Però això no estava així estipulat abans de l’control horari i, per tant, la negativa de l’empresa no suposa un canvi de condicions. I igualment, el tribunal considera que Galp té dret, per la pròpia regulació de l’Estatut dels Treballadors, a no computar les hores extres que no hagin estat prèviament autoritzades per la companyia.

Per al soci de l’Àrea de Laboral de Pérez-Llorca, Daniel Cifuentes, la lectura que es pot fer d’aquesta sentència és que l’Audiència Nacional vol enviar un missatge: “Encara que en essència només empara que no es tracta d’una modificació substancial de condicions de treball, a l’justificar-ho i, sobretot, al no criticar-lo, podria estar validant els continguts de l’aplicació de la nova registre horari “, va explicar aquest expert laboralista.

No obstant això, aquesta sentència és recurrible a Tribunal Suprem, que serà qui tingui l’última paraula.

COM HO ABORDA LA INSPECCIÓ
Recomanació. Els criteris tècnics que manegen els inspectors de Treball en la comprovació de l’obligació de les empreses de registrar diàriament la jornada dels seus treballadors indiquen que “no s’exigirà expressament el registre de les interrupcions o pauses entre l’inici i la finalització de la jornada diària , que no tinguin caràcter de temps de treball efectiu “. No obstant això, la instrucció precisa que “seria convenient” que l’empresari registrés aquest tipus de pauses, perquè “en cas contrari podria presumir” que jornada laboral efectiva “és tota aquella que transcorre entre l’hora d’inici i finalització de la jornada de treball registrada “. És més, aquesta guia insisteix que “és a l’ocupador a què correspondria l’acreditació” que han existit pauses i totes les hores registrades no són temps efectiu de treball.
Altres pràctiques. La normativa permet, però, que les empreses pactin amb els seus treballadors com es computen aquest tipus de pauses. Per exemple, El Corte Inglés va acordar al juny amb els sindicats que només computaria com a temps no treballat aquelles interrupcions de la jornada superiors a una hora. Això suposa que les pauses per prendre cafè o fumar formen part de la jornada laboral.