La defunció d’un membre de la família que deixa hereus menors d’edat
Un dels desitjos i preocupacions dels fundadors o membres de l’empresa familiar és que el control del patrimoni i negoci construït amb el seu esforç romangui en l’àmbit familiar i no es vegi pertorbat per ingerències externes.
Analitzem possibles fórmules per a limitar les intervencions no desitjades
Una d’aquestes contingències, que podria afectar l’empresa familiar, podria esdevenir a conseqüència de la defunció d’un membre de la família i partícip de l’empresa familiar.
És habitual que, a fi de prosseguir amb el caràcter familiar de l’empresa, el mort hagi disposat en testament la seva voluntat que els seus fills siguin els qui li succeeixin en la titularitat de les accions o participacions socials de l’empresa familiar.
Principalment, una vegada mort el membre de la família i partícip de l’empresa familiar al qual li succeeixen fills menors d’edat, les ingerències del progenitor supervivent poden sorgir en els dos següents moments:
- Des de la defunció fins a la partició de l’herència.
Durant aquest ínterim, en què l’herència roman indivisa, l’administració dels béns hereditaris correspon, en principi, a la pluralitat de successors, els qui decideixen per majoria. I a aquests efectes els successors que siguin menors d’edat estaran representats segons la llei, pel progenitor supervivent. De manera que, si el menor o menors tenen una posició majoritària en la comunitat hereditària, en la pràctica serà el progenitor supervivent qui determinarà, per exemple, el sentit de l’exercici dels drets polítics corresponents a les accions o participacions socials de l’empresa familiar que formen part de l’herència.
- El segon període en què pot donar-se la ingerència del progenitor supervivent, tractant-se de successors menors d’edat, és una vegada ja realitzada la partició de l’herència i l’adjudicació al menor de les accions o participacions socials de l’empresa familiar, fins que aquell aconsegueixi la majoria d’edat.
Durant aquest període, el progenitor supervivent és, en principi, a qui correspon segons la llei, representar al menor en l’exercici dels drets polítics que corresponen a les accions o participacions de l’empresa familiar que el fill menor d’edat ha adquirit en la successió del membre de la família mort.
Conclusió
No existeix una solució en general, sinó que cal analitzar cas per cas. La determinació de les obligacions o càrregues a imposar al successor per a evitar la ingerència externa estarà en funció de les circumstàncies particulars de l’empresa familiar en qüestió.
Qualsevol dubte que els sorgeixen respecte a aquest tema no dubtin a dirigir-se a nosaltres, telefònicament a Núria Martí García o al seu e-mail nmg@btsasociados.com, estarem encantats a atendre’ls.