L’empresa respon davant Hisenda de les dietes dels seus treballadors en l’IRPF

El Tribunal Suprem fixa doctrina i assenyala que treballador compleix aportant la declaració

Hisenda no pot exigir a l’treballador que acrediti la veracitat de les despeses de manutenció declarats com exempts en l’IRPF. El responsable de justificar aquestes quantitats és l’empresari, que en la seva condició de pagador ha de provar la realitat dels desplaçaments i el motiu dels mateixos. Així ho estableix la Sala del contenciós-administratiu de Tribunal Suprem en una recent sentència (el text pot consultar aquí), que fixa doctrina sobre aquesta qüestió.

D’aquesta manera, l’alt tribunal rasa definitivament el debat sobre a qui correspon justificar l’exempció d’aquestes dietes davant Hisenda. Alguns tribunals superiors de justícia havien determinat que corresponia a treballador. Segons el Suprem, en cas de dubte sobre les despeses consignades, l’AEAT ha de dirigir-se a l’empresari, no a contribuent. Segons el Suprem, el treballador compleix amb la seva obligació omplint la seva declaració amb els certificats expedits per l’empresa. “A l’contribuent no se li pot exigir l’aportació de dades que ja han constar-documentalment a la pròpia Administració”, afegeix.

La Sala resol a favor d’un treballador, veterinari de professió, en relació amb el recurs de cassació interposat contra una resolució d’Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Galícia per unes liquidacions de l’IRPF. Hisenda va dubtar que les dietes reflectides com a despeses de manutenció complissin amb els requisits per estar exemptes. És a dir, que es tractaran de pagaments realitzats per suplir els desemborsaments fets pel treballador en els seus desplaçaments. Per aquest motiu, va requerir a l’contribuent perquè aportés documentació (factures o equivalent) que els justifiqués.

La sospita que els pagaments consignats com exempts en les seves declaracions no eren reals provenia de que aquests coincidien amb el resultat de multiplicar la quantitat màxima que s’estableix per als desplaçaments sense pernoctació dins el municipi (26,67 euros a el dia) pels dies laborables del mes. Això va fer pensar que més aviat “es tractava d’un acord retributiu entre treballador i empresa, desvinculat de la finalitat pròpia de les dietes”.