La força major i les causes de suspensió de contracte derivades del *COVID-19 no es podran entendre com a justificatives d’acomiadament

Es publica el Reial decret llei 9/2020 que inclou una sèrie de mesures complementàries al Reial decret llei 8/2020, en el qual es regula la tramitació de les sol·licituds de prestació per desocupació, el control dels *ERTE o la interrupció del còmput dels contractes temporals.

El Reial decret llei 9/2020, de 27 de març, pel qual s’adopten mesures complementàries, en l’àmbit laboral, per a pal·liar els efectes derivats del *COVID-19, recull, entre altres, les següents mesures laborals:

• Mesures extraordinàries per a la protecció de l’ocupació: La força major i les causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció en què s’emparen els ERTE que preveuen els articles 22 i 23 de Reial decret llei 8/2020, derivats de l’COVID-19 , no es podran entendre com a justificatives de l’extinció de el contracte de treball ni de l’acomiadament.
• Mesures per agilitzar la tramitació i abonament de prestacions per desocupació: El procediment de reconeixement de la prestació contributiva per desocupació en els ERTO derivats de l’COVID-19 s’iniciarà mitjançant una sol·licitud col·lectiva presentada per l’empresa.
• Interrupció de l’còmput de la durada màxima dels contractes temporals: La suspensió dels contractes temporals, inclosos els formatius, de relleu i interinitat, per les causes dels ERTO derivats de l’COVID-19 suposarà la interrupció de l’còmput, tant de la durada de aquests contractes, com dels períodes de referència equivalents a el període suspès.
• Limitació de la durada dels ERTO derivats de l’COVID-19 per força major: No es pot estendre més enllà de el període en què es mantingui la situació extraordinària derivada de l’COVID-19 entenent-se, per tant, que la durada màxima serà la de l’estat d’alarma decretat pel Reial Decret 463/2020 i les seves possibles pròrrogues (tant en cas de resolució expressa, com de silenci administratiu i amb independència de l’contingut de la sol·licitud empresarial concreta).

Règim sancionador i reintegrament de prestacions indegudes: Se sancionaran les sol·licituds presentades per l’empresa que continguessin falsedats o incorreccions així com les conductes consistents en sol·licitar mesures, en relació a l’ocupació, que no resultessin necessàries o no tinguessin connexió suficient amb la causa que les origina i que donen lloc a la generació o percepció de prestacions indegudes. El reconeixement indegut de prestacions a la persona treballadora per causa no imputable a aquesta, com a conseqüència d’algun dels incompliments anteriors, donarà lloc a la revisió d’ofici de l’acte de reconeixement d’aquestes prestacions.

En aquests supòsits, i sense perjudici de la responsabilitat administrativa o penal que legalment correspongui, l’empresa haurà d’ingressar a l’entitat gestora les quantitats percebudes per la persona treballadora, deduint dels salaris deixats de percebre que haguessin correspost, amb el límit de la suma d’aquests salaris.

              
Quan l’entitat gestora de les prestacions per desocupació apreciï indicis de frau per a l’obtenció de les prestacions per desocupació, ho ha de comunicar a la Inspecció de Treball i Seguretat Social qui, per la seva banda, inclourà, entre els seus plans d’actuació, la comprovació de la existència de les causes al·legades en les sol·licituds i comunicacions d’expedients temporals de regulació d’ocupació basats en el COVID-19.

• Vigència: La norma entra en vigor el mateix dia de la seva publicació en el BOE i manté la seva vigència durant l’estat d’alarma i les seves possibles pròrrogues.