La inversió en societats de capital risc i el seu impacte en el règim d’empresa familiar

Les societats de capital risc (SCR) són entitats d’inversió col·lectiva de tipus tancat que obtenen capital d’una sèrie d’inversors l’objecte principal consisteix en la presa de participacions temporals en el capital d’empreses de naturalesa no immobiliària ni financera que, en el moment de la presa de participació, no cotitzin en el primer mercat de borses de valors o en qualsevol altre mercat regulat; tot això amb la finalitat de generar guanys o rendiments per als inversors.

En els últims anys molts grups familiars han invertit o s’estan plantejant invertir en aquest tipus d’entitats, sent la tributació associada a aquestes inversions un aspecte a considerar en el moment d’abordar la inversió. En particular, té especial interès la possibilitat d’aplicar els beneficis de el règim d’empresa familiar per la tinença indirecta d’aquestes inversions, aspecte en què ens centrarem en aquest article.

El règim d’empresa familiar permet que la societat familiar estigui exempta en l’impost sobre el patrimoni (IP) i redueixi en un 95% la base imposable de l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD). Perquè els socis persones físiques puguin aplicar aquests beneficis de el règim d’empresa familiar es requereix, entre altres requisits, que la societat en la qual participen directament no tingui per activitat principal la gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari, és a dir, que la majoria del seu actiu no estigui constituït per valors o per actius no afectes a activitats econòmiques.

Referent a això, la norma (article 4.8 de la Llei 19/1991, de l’Impost sobre el Patrimoni -LIP-) exclou de l’còmput com a valors, entre d’altres, (i) els posseïts per a complir obligacions legals i reglamentàries i (ii ) les participacions que atorguin, al menys, el 5% dels drets de vot i es posseeixin amb la finalitat de dirigir i gestionar la participació, sempre que, a aquests efectes, es disposi de la corresponent organització de mitjans materials i personals i la entitat participada no tingui, al seu torn, com a activitat principal la gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari (la coneguda com “cartera de control”).

Per tant, per determinar si la inversió per part de socis persones jurídiques de, al menys, el 5% d’una SCR constitueix un actiu apte per a l’aplicació de el règim d’empresa familiar, caldrà determinar si la SCR es pot considerar una entitat que gestiona un patrimoni mobiliari, és a dir, si la majoria del seu actiu està constituït per valors.

Referent a això, la Direcció General de Tributs (DGT) ha considerat en diverses resolucions vinculants, que els valors inclosos en el coeficient obligatori d’inversió de la SCR no computen com a tals per a la qualificació de l’activitat com de gestió de patrimoni, és a dir , que s’han de considerar com a actius afectes, amb independència de l’percentatge de participació que mantingui la SCR.

No obstant això, en la resolució més recent emesa sobre aquest tema, la DGT ha matisat que no s’entén que les participacions de les quals sigui titular la SCR mentre es trobi en algun dels supòsits que preveu la LECr en què no resulta obligatori complir amb el coeficient obligatori d’inversió (per exemple, durant els tres primers anys a partir de la seva inscripció), es posseeixen per a complir obligacions legals i reglamentàries.

Atès que l’esmentada resolució fa referència a l’article 17 de la LECr, que preveu supòsits d’incompliment temporal de el coeficient obligatori d’inversió, sorgeix el dubte de si aquesta interpretació únicament es refereix a supòsits en els quals la SCR hagi incomplert el coeficient obligatori o, per contra, si s’ha d’interpretar que durant els tres primers anys de constitució de la SCR no és possible considerar els valors inclosos en el coeficient obligatori com a actius afectes  per se .

Per la seva banda, els valors que no estiguin inclosos en el coeficient obligatori d’inversió no computaran com a valors per a la qualificació de l’activitat com de gestió de patrimoni, únicament, si es compleixen els requisits establerts més amunt, que exigeixen que (a) es tracti de participacions en societats operatives en les que es tingui un percentatge de drets de vot superior a el 5%, (b) la SCR disposi d’uns mitjans materials i personals mínims per gestionar aquestes participacions.

En relació amb aquest últim punt, la DGT no s’ha pronunciat amb claredat sobre els mitjans propis necessaris en la SCR, ni sobre si la delegació de la gestió en una societat gestora es pot considerar com a “mitjà suficient”. En resposta a diverses consultes vinculants, la DGT ha manifestat que haurien d’existir mitjans organitzatius suficients, no per controlar la gestió de les entitats participades, sinó per exercir els drets i complir amb les obligacions derivades de la condició de soci, així com per prendre les decisions relatives a la pròpia participació.

Un cop determinat que la SCR és un actiu apte per a l’exempció, s’haurà d’analitzar quina part de la valor de la participació en la SCR qualifica a l’efecte de l’exempció en l’IP i la reducció en l’ISD, per al que caldrà determinar quines actius de la SCR es poden considerar com a actius necessaris per a l’exercici de l’activitat econòmica.

Si bé la DGT no s’ha pronunciat de manera clara sobre aquesta qüestió, és raonable concloure que els valors coberts pel coeficient obligatori d’inversió que es considerin actiu afecte, així com la cartera de control, s’haurien de considerar actius necessaris que, per tant , qualifiquen a l’efecte de l’aplicació efectiva dels referits beneficis.

En relació amb la resta de valors, s’haurà de determinar de manera individualitzada si són necessaris per a l’obtenció de rendiments de la SCR. La DGT  [5]  ha considerat que s’haurà de sospesar l’adequació i proporcionalitat dels elements de què es tracti a la resta dels actius de l’entitat, el tipus d’activitat que aquesta desenvolupa, el volum d’operacions i la resta de paràmetres econòmics i financers de l’entitat.

D’acord amb el que s’ha comentat, les SCR poden ser inversions que computin favorablement per a l’aplicació de el règim d’empresa familiar, si bé s’haurà d’analitzar cada inversió de manera individualitzada a l’efecte de verificar el compliment de tots els requisits exigits.