La prohibició del lloguer vacacional
La doctrina jurisprudencial en matèria de Propietat Horitzontal estableix la possibilitat de prohibir o limitar l’exercici d’una activitat en un immoble privatiu, quan s’atén l’interès general de la comunitat de propietaris, sempre que es faci per via d’estatut o per acord en la Junta de Propietaris. No obstant això, l’última modificació de la Llei no contempla la doctrina jurisprudencial que es venia aplicant fins llavors en els tribunals, sinó que l’esmentat article ha modificat la possibilitat d’establir límits i prohibicions a aquesta activitat, en el seu lloc redacta que existeix la possibilitat de “limitar o condicionar”.
Però, i prohibir? La prohibició no està inclosa en la redacció de la norma.
El Congrés Jurídic de l’Advocacia de Màlaga ha tractat en matèria de Propietat Horitzontal el tema de les prohibicions i limitacions en les comunitats de propietaris i en els habitatges residencials d’ús turístic.
La Mesa ha girat entorn de la interpretació de l’article, el qual ha plantejat la qüestió de quin és la doctrina jurisprudencial que ha fixat la Sala Primera del Tribunal Suprem sobre limitació o prohibició. El problema és que l’Alt Tribunal de moment no s’ha pronunciat sobre aquest tema. No obstant això, sí que ho han fet les Audiències Provincials, per la qual cosa aquestes decisions són els únics que existeix fins que el Suprem es pronunciï i fixi doctrina sobre quines majories es necessiten per a la prohibició de l’exercici d’aquestes activitats.
Els acords de la junta de propietaris no tenen efectes retroactius
Per a l’acord pel qual s’estableixin quotes especials de despeses o un increment en la participació de les despeses comunes de l’habitatge on es realitzi aquesta activitat, sempre que aquestes modificacions no suposin un increment superior al 20%, sense que aquests acords tinguin efectes retroactius.
Respecte a com justificar l’acord de la Junta pel qual s’estableixen quotes especials de despeses o un increment en la participació de les despeses comuna de l’habitatge, Puche afirma que es pot justificar per l’ús o gaudi intensiu dels elements o instal·lacions comunes que fan els hostes.
Però, a qui afecta els acords retroactius? A tots els propietaris que ho eren abans de l’aprovació de l’acord? Només aquells que exercien l’activitat? O només a aquells que tenien llicència per a exercir l’activitat?
Les Audiències Provincials donen resposta a aquesta pregunta fallant que no afectessin els propietaris que:
- haurien presentat la declaració responsable;
- que s’haguessin inscrit en el Registre d’Empresa i Activitat Turística;
- que hagin requisat actes preparatoris per a lici de l’activitat;
- que hagin adquirit l’immoble abans de l’aprovació de l’acord;
- la retroactivitat tampoc afectaria els propietaris que haguessin adquirit llicència abans de l’aprovació de l’acord;
- ni als quals en el moment de la resolució ja eren immobles cedits per a ús turístic.
Qualsevol dubte que els sorgeixen respecte a aquest tema no dubtin a dirigir-se a nosaltres, telefònicament a Núria Martí García o al seu e-mail nmg@btsasociados.com, estarem encantats a atendre-li.