La reforma de les pensions busca retardar dos anys l’edat real de jubilació per al 2050
Govern i agents socials van arribar aquest dilluns un esperat acord sobre la reforma de les pensions, que suposarà l’enduriment de les penalitzacions a la jubilació anticipada i un augment (del doble, de l’2% a 4%) de les bonificacions per cada any que el treballador continuï en actiu. D’aquesta manera, segons indiquen fonts de l’Executiu, per al 2050 el Govern busca retardar en dos anys l’edat efectiva de jubilació, que actualment ronda els 64 anys i mig . La legal, que ronda els 66 i arribarà a 67 en 2027, no s’altera. El pacte encara ha de ser ratificat pels òrgans de la CEOE, que el votaran aquest dimarts.
A més, en el pacte assolit ahir amb sindicats i patronal, figura la derogació de el factor de sostenibilitat impulsat pel Govern de Mariano Rajoy a la reforma de 2011. Serà substituït per un “mecanisme d’equitat intergeneracional”, encara per determinar, i sobre el que l’executiu i els agents socials encara no han començat a discutir, segons expliquen fonts de Govern.
Des del Ministeri de Seguretat Social han posat de data límit el 15 de novembre per pactar la nova eina , que entraria en la reforma de les pensions via esmena. El Govern pretén que la nova llei comenci a debatre al Congrés dels Diputats a partir del setembre i quedi aprovada a finals d’any.
L’acord assolit també contempla la revalorització de les pensions segons l’Índex de Preus a l’Consum (IPC) dels 12 mesos previs a desembre de l’any anterior. En cas que l’IPC és negatiu, les jubilacions no es reduirien, sinó que es mantindrien igual. Això i la derogació de l’esmentat factor de sostenibilitat, que segons els sindicats comportava una pèrdua de poder adquisitiu dels pensionistes, eren les principals demandes dels representants dels treballadors en aquestes negociacions, que han durat mesos.
La nova prestació
Les penalitzacions per l’avançament de la pensió seran mensuals i sobre la pròpia pensió , és a dir, no s’aplicaran sobre la base de cotització. D’aquesta manera, depenent dels anys cotitzats i de el temps que s’avanci la jubilació, la reducció variaria entre un 2,81% i un 21% en cas d’una jubilació ordinària; o entre un 0,5% i un 30% si es tracta d’una jubilació a la qual s’ha accedit després d’un acomiadament.
Aquests mecanismes seran diferents en el cas de pensions amb bases de cotització superiors a la màxima, per als que hi haurà un període de transició de deu anys a partir de 2024. Per a aquests pensionistes la penalització màxima, és a dir, la de l’21%, es aplicaria en 2033, quan finalitzi aquest període transitori.
D’altra banda, hi haurà una bonificació de el 4% per cada any treballat per a aquells que decideixin endarrerir la jubilació, o un pagament únic extra que variarà entre els 4.786,27 euros i els 12.060,27 euros, depenent de l’import de la pensió i de si el treballador ha superat o no els 44 anys i mig cotitzats.
Finalment, en el text s’estableix que l’Estat ha de fer una transferència anual a la Seguretat Social per ajudar al finançament de el sistema de pensions , que rondarà el 2% de l’Producte Interior Brut, segons ha explicat Comissions Obreres en un comunicat. “Es culmina així el compliment, fins a la data, de el principi de separació de fonts i es garanteix des d’ara mateix prop de la meitat de l’increment de finançament addicional, que es preveu que necessitarà el nostre sistema de pensions per a l’any 2050”, van dir des el sindicat.
Un dels objectius que cerca Escrivà amb la nova reforma és el trasllat dels denominats “despeses impròpies” de la Seguretat Social (que segons el ministre ascendeixen a uns 18.000 milions d’euros) a Hisenda i així acabar amb el famós dèficit de les arques de la Seguretat Social. Amb aquesta mesura es preveu preparar els comptes per a l’entrada de la generació de l’baby boom a la jubilació. D’aquesta manera acaba la primera part de la reforma de les pensions. No obstant això, per a l’any vinent quedarien temes delicats, com el canvi de el període de còmput dels anys treballats per adaptar el sistema a la nova realitat de l’mercat laboral o l’increment de les bases de cotització i de les pensions màximes.