La tan discutida reforma laboral

La convalidació de la reforma laboral pel Congrés dels Diputats que ja havia vist la llum en format Reial Decret Llei el 28 de desembre passat, pot ser que passi a la història com la més renyida dels últims temps, encara que això sigui per raons totalment alienes al contingut del qual s’ha dit poc prèvia a la seva agitada aprovació. A continuació, es destaquen les sis principals sobre les quals versa la reforma tan discutida.

• Contractes formatius:  es retitulen i es redefineixen els contractes formatius: el d’aprenentatge passa a ser el de formació en alternança (compatibilitza l’activitat laboral amb els processos formatius), i el contracte en pràctiques passa a ser per a l’obtenció de la pràctica professional la durada del qual queda limitada a un any.
• Contractació temporal:  tal com s’havia compromès Espanya amb Brussel·les en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència presentat el juliol del 2021, la nova norma vol aturar decididament la reducció de la temporalitat, una de les xacres del nostre mercat de treball. Per això, s’elimina la possibilitat d’acudir al contracte per obra o servei determinat i es modifica el règim del contracte per circumstàncies de la producció. L’antic contracte d’interinitat és reemplaçat pel contracte de substitució i amplia el seu àmbit d’aplicació a situacions protegides per la Llei (reducció de jornada). Així mateix, s’endureixen les sancions per contractació temporal fraudulenta que s’imposaran a partir d’ara per cada empleat.
• Contractes fixos discontinus:  clarament el legislador opta per potenciar aquesta figura en detriment de la contractació temporal. Es pot concertar per a la realització de treballs estacionals o vinculats a activitats de temporada, per al desenvolupament d’activitats que no tinguin aquesta naturalesa però que, sent intermitents, tinguin períodes d’execució certs, determinats o indeterminats. També es poden utilitzar per a l’execució de contractes que, sent previsibles, formin part de l’activitat ordinària de l’empresa.
• ERTE i mecanisme RED:  recollint l’experiència adquirida a la normativa en la matèria durant la COVID es modifica la regulació dels ERTEs de força major. Es crea també l’anomenat mecanisme RED de Flexibilitat i estabilització de l’ocupació, amb dues modalitats, la cíclica i la sectorial, que han de ser activades pel consell de ministres. S’hi inclou un fons per al finançament de les prestacions i exempcions de cotitzacions a la seguretat social i el finançament dels costos de formació.
• Negociació col·lectiva:  es manté la prioritat aplica del conveni d’empresa sobre el sectorial, excepte pel que fa a la quantia del salari. Es recupera la ultraactivitat del conveni col·lectiu, és a dir, conclosa la durada d’un conveni sense que hi hagi acord sobre un de nou, es mantindrà l’anterior.
• Subcontractació de serveis:  es manté fonamentalment la normativa precedent, i s’aclareix que el conveni col·lectiu d’aplicació per a les empreses contractistes serà el de sector de l’activitat desenvolupada a la contracta. Si bé la negociació d’aquesta reforma laboral es va iniciar amb un programa molt ambiciós des de la perspectiva sindical, s’han sacrificat moltes qüestions a favor de l’acord de les parts negociadores, aquest últim esforç que potser no ha tingut la rebuda que mereixia.