La «Volta a l’ERTO»
Les empreses que s’estiguin veient afectades pels rebrots de COVID-19 i l’enduriment d’algunes mesures i restriccions administratives podrien valorar l’aplicació d’un expedient de regulació temporal d’ocupació que els permeti sobreviure a la segona onada de la pandèmia.
Les empreses no han tingut el seu agost a 2020. Les dades macroeconòmiques oferts pels diferents organismes oficials , certifiquen una contracció de l’activitat extraordinària. A això se suma que la maquinària normativa de les diferents comunitats autònomes genera, cada dia, noves limitacions a l’activitat empresarial. Lluny queda ja la idea d’una desescalada tranquil·la i gradual. Diàriament, el nombre de restriccions a l’activitat de les empreses augmenta, de manera que podria haver arribat el moment d’aplicar noves solucions que facin front a aquesta situació.
La desescalada es va iniciar, en termes laborals, el 26 de juny amb la publicació de l’ Reial decret llei 24/2020 , de 26 de juny, de mesures socials de reactivació de l’ocupació i protecció de la feina autònom i de competitivitat de el sector industrial. Aquesta és la norma que va establir el nou règim jurídic aplicable, un cop s’havia superat la pitjor part de l’emergència sanitària causada pel COVID-19, i reconeixia que la crisi encara provocaria efectes en les empreses.
Aquesta norma, a més de certificar el final dels expedients de regulació temporal d’ocupació per força major basats en el COVID-19 (ERTO COVID), va afavorir l’ús dels ERTO per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i / o de producció (ERTO ETOP) i va crear, mitjançant una disposició addicional, un nou tipus de ERTO per afrontar les noves possibles restriccions sanitàries. Aquests nous expedients van ser batejats pel Consell de Ministres com ERTO per ” rebrot “, permetent a les empreses que accedeixin a aquesta mesura que es beneficiïn d’una exoneració de quotes a la Seguretat Social, en l’aportació empresarial, d’entre un 80% i un 60% en funció de la mida de la plantilla.
Des el 26 de juny de 2020, el procés de desescalada no ha parat de generar constants, i noves, restriccions sanitàries. La contenció social que provoquen les mesures que, periòdicament, adopten les comunitats autònomes, ha provocat en no pocs casos veritables limitacions i restriccions a l’activitat empresarial. I són aquestes restriccions les que, complint determinats requisits, podrien justificar l’aplicació d’un ERTO per “rebrot”.
Partint de l’anterior, són fins a quatre els expedients que podrien aplicar les empreses en aquesta “tornada a l’ERTO”. D’una banda, la normativa laboral vigent després de la reforma de 2012 segueix aplicable. Persisteixen els ERTO clàssics per força major per a aquelles situacions que puguin qualificar-se com a tals. Lògicament, aquests ja no tindran ni l’agilitat, ni els avantatges, dels sol·licitats abans de l’entrada en vigor de el Reial decret llei 24/2020.
En segon lloc, l’empresari podrà acudir a l’ERTO ETOP quan hi hagi causes econòmiques, tècniques, organitzatives i / o productives que justifiquen l’adopció d’una mesura conjuntural de suspensió o de reducció de jornada sobre la seva plantilla. Aquests ERTO, a més, poden gaudir d’un règim de exoneracions similar a què s’aplica per als de força major quan s’iniciïn després de la finalització d’aquests. En tercer lloc, l’empresari pot acudir als nous ERTO per “rebrot” quan es donin les ja esmentades noves restriccions sanitàries. Finalment, també és possible optar pel ERTO COVID preexistent i superar amb ell les adversitats derivades de la pandèmia, confiant en la mesura que s’ha aplicat des de març de 2020 i que és possible que es prorrogui durant diversos mesos més.
Amb aquest pòquer d’expedients existeixen fórmules per ajudar a superar les dificultats que planteja el present mes de setembre, i els venidors. Si la pandèmia ha permès reactivar l’activitat i es compta amb part de la plantilla ja afectada en un ERTO COVID i amb part d’ella rescatada, i no hi ha senyals que anunciïn un proper retrocés en l’activitat, potser el més prudent sigui mantenir-se en la mesura autoritzada, tenint un ull posat en el més que probable ERTO ETOP que hi haurà d’aplicar en pròximes dates, si no es prorrogués la normativa actual. Aquest ERTO ETOP serà la millor solució per a empreses que no compten amb un força major i presenten una reducció conjuntural de la seva activitat, ja que permet gaudir d’un major horitzó per flexibilitzar l’activitat empresarial.
Però si la situació empresarial és més imprevisible o es troba més afectada per les restriccions sanitàries aprovades per les comunitats autònomes, la solució podria trobar-se en els ERTO per “rebrot”.
Recentment s’ha pogut conèixer el criteri administratiu de diverses autoritats laborals respecte d’aquests ERTO, per exemple de la Comunitat Valenciana o de les Illes Balears . En tots dos casos, es defensa que les empreses podran acudir a aquesta figura tant si tenen un ERTO previ en vigor, com si han renunciat a ell, sempre que hagin hagut de emprendre el tancament d’algun centre de treball i aquesta decisió porti causa de restriccions o mesures de contenció de la pandèmia.
A diferència dels ERTO COVID, els ERTO per “rebrot” tenen un tràmit en el qual està prevista l’audiència de la representació legal dels treballadors i l’informe preceptiu de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Per això, l’accés a les exoneracions millorades de el 80% i el 60% necessàriament exigeix oblidar els automatismes propis de la legislació anterior. És a dir, requereixen d’una àmplia tasca tècnica, ja que cal convèncer, defensar i acreditar que el tancament ordenat ho ha estat a causa d’aquestes noves restriccions, i que no es deu als efectes previs de la pandèmia o dificultats de l’activitat conjunturals pròpies de el sector.
En definitiva, totes les situacions empresarials podrien tenir resposta per superar els pròxims mesos, tot i que requereixen d’una adequada gestió i planificació per tenir èxit. Per això, resulta convenient revisar els passos fets des de març i verificar si l’estratègia per a les pròximes setmanes o mesos requereix d’una “tornada a l’ERTO”.