L’amortització d’immobles arrendats adquirits per herència o donació es calcula sobre el valor declarat a l’impost sobre successions

El Tribunal Suprem contradiu el criteri administratiu, en virtut del qual l’amortització es calcula sobre els impostos pagats a l’herència o donació i els costos de les obres posteriors.

1. La llei de l’IRPF estableix que són deduïbles les quantitats destinades a l’amortització dels immobles arrendats, sempre que responguin a la seva depreciació efectiva. L’amortització compleix aquest requisit d’efectivitat si no excedeix el resultat d’aplicar el 3% sobre el més gran entre el cost d’adquisició satisfet o el valor cadastral, sense incloure el valor del sòl. L’Administració ha interpretat el concepte de cost d’adquisició satisfet de manera restrictiva. En concret, quan un bé s’adquireix per donació, herència o llegat, el criteri administratiu és que l’adquirent no ha suportat cap cost en l’adquisició, llevat de les despeses o els tributs inherents a aquesta adquisició. Per tant, segons l’Administració,el 3% s’ha d’aplicar sobre una base integrada per aquestes despeses o tributs més els costos de les obres posteriors que augmentin el valor d’adquisició, si escau.
2. No obstant això, alguns tribunals han interpretat que el valor que s’ha de tenir en compte com a “cost d’adquisició satisfet” és el valor real del bé, és a dir, el que s’hagi considerat a efectes de l’impost sobre successions i donacions, més les despeses i els tributs associats a l’adquisició i els de les obres posteriors. Tot i això, el programa de renda dels darrers anys ha impedit calcular l’amortització dels immobles heretats o rebuts en donació sobre el valor declarat en la donació o herència als efectes de l’impost sobre successions i donacions, aplicant automàticament el 3% sobre el referit cost satisfet, més reduït.
3. Ara el Tribunal Suprem, en sentència de 15 de setembre del 2021, ha conclòs que la tesi sostinguda per l’Administració suposa desconèixer el significat del terme “amortització”, que no és altre que la disminució de valor que pateix el bé pel pas del temps i/o pel seu ús. És a dir, l’amortització és un terme amb substantivitat pròpia que no exigeix ​​per a la seva efectivitat que s’hagi fet prèviament una inversió.
4. A més, segons el tribunal, la llei no distingeix entre immobles adquirits a títol onerós i immobles adquirits a títol gratuït, per la qual cosa no té sentit que quan l’immoble s’hagi adquirit per herència o donació se’n compari el valor cadastral únicament amb els costos i tributs satisfets en l’adquisició, ja que això distorsionaria el sentit del precepte en comparar magnituds que no tenen cap relació entre elles.