L’Audiència Nacional reconeix el dret dels treballadors de ‘contact center’ a parar cinc minuts per cada hora davant de la pantalla

Els treballadors de sector del contact center han aconseguit guanyar una batalla judicial contra les patronals perquè se’ls reconegui el seu dret a parar cinc minuts per cada hora de treball de pantalla monitoritzat, especialment, en els casos de jornades partides. La sentència, de 10 d’octubre de 2019.

L’Audiència Nacional ha donat la raó als empleats, que exigien poder aturar cinc minuts, no només per cada hora ininterrompuda de treball monitoritzat, sinó també pels trams que, tot i que discontinus, acumulats, superessin els 60 minuts. La decisió els dóna la raó en la disputa col·lectiva, perquè així “es garanteix de forma més eficaç la salut dels treballadors”.

Interpretació del conveni

El conflicte col·lectiu sorgeix arran de la interpretació del segon conveni aplicable a el sector del Contact Center, sector tradicionalment conegut com telemarketing, i que va ser subscrit entre sindicats i patronal al maig de 2017.

L’article 54 de l’conveni estableix que, a més de la pausa de deu minuts per jornada continuada (tradicionalment coneguda com ‘pausa de l’entrepà’), el personal d’operacions que desenvolupi la seva activitat en pantalles de visualització de dades té dret a una pausa de cinc minuts “per cada hora de treball efectiu”.

No cal que es tractin d’hores ininterrompudes

La decisió de l’Audiència Nacional conclou que, realitzant una interpretació literal de l’conveni, els descans han de computar per cada hora treballada “efectiva”, independentment que es desenvolupi en “règim de jornada continuada o de jornada partida”. És a dir, que un treballador pot parar per dinar, tornar a la feina, i continuar amb el còmput fins a arribar l’hora de treball, sense reiniciar el comptador en qüestió de descansos.

Es permet així, raona la sentència, una millor “garantia per a la salut dels treballadors”, que és la finalitat de l’conveni.

L’Audiència Nacional recorda, a més, d’assumir una interpretació diferent d’aquest precepte vulnera la deguda forma d’interpretar els convenis col·lectius, que són contractes de naturalesa mixta, és a dir, contractual, però alhora amb efecte normatiu.

Sota aquest prisma, el tribunal recorda que els conceptes que no queden desenvolupats en el conveni no poden ser interpretats, com indica l’article 1.283 de el Codi Civil, donant lloc a “coses diferents i casos diferents” dels previstos pels interessats. D’aquesta manera, si el conveni no especifica res sobre hores ininterrompudes, res pot establir-se en aquest sentit, i s’han de considerar per hores efectives tots els minuts treballats en el dia, amb indiferència de la seva repartiment en la jornada.

Contra la decisió de l’Audiència cal, però, recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.