L’economia a l’era post-COVID-19: la visió legal de la transformació digital accelerada
Analitzem, des de totes les àrees del dret empresarial, els principals reptes digitals i tecnològics que afrontaran les companyies després de la pandèmia, oferint possibles respostes i solucions jurídiques.
La crisi sanitària provocada per l’expansió del COVID-19 ha obligat la majoria de companyies i organitzacions, de totes les mides i sectors, a accelerar -oa posar en marxa en un termini breu, quan no els tenia en curs- processos de transformació digital de les seves maneres d’operar per tal de poder continuar tant com sigui possible les seves activitats en la situació d’emergència, i per adaptar-se a un canvi d’hàbits dels ciutadans en general, i dels consumidors en particular.
De la nit al dia, el món ha esdevingut digital i les empreses es veuen en la necessitat d’adaptar-se a marxes forçades a una nova realitat, basada en la reducció a la mínima expressió de les interaccions presencials i els contactes físics entre les persones, i la substitució a gran escala per interaccions i formes de relació per mitjans telemàtics.
Aquesta acceleració sobtada del canvi a l’àmbit digital no sembla que s’aturi una vegada superada la fase més crítica de l’actual pandèmia: per la previsible continuïtat de mesures de distanciament físic, i també pel salt endavant que haurà suposat aquesta crisi en l’adopció de les tecnologies digitals a la major part de les organitzacions i de la població en general.
En aquest entorn, més enllà de l’anàlisi dels ràpids canvis normatius generats a la fase d’emergència sanitària i confinament, cal parar atenció, des de la perspectiva jurídica, als nous reptes i riscos associats a aquesta nova fase de transformació digital generalitzada i accelerada en els diferents àmbits de lactivitat empresarial i social.
El paper essencial de la logística
La crisi sanitària ha donat més visibilitat a un sector d’activitat clau per garantir el proveïment de la població, i ha possibilitat alhora que continuessin amb la seva activitat moltes empreses, i microempreses, la realitat “digital” de les quals era mínima. L’auge imparable del comerç electrònic, la convivència entre el canal físic i el digital o l’omnicanalitat, es presenten com la realitat que habitarem, un ecosistema on la logística es posiciona com a essencial i possibilita que el producte arribi al consumidor on vulgui o trieu: casa vostra, el vostre lloc de treball, un punt de conveniència, consignes, el propi establiment, etc.
La tecnologia que és una gran aliada de la logística de l’ e-commerce, es pot convertir en un autèntic motor que impulsi també la sortida de la crisi. Estem veient o veurem la importància creixent de la traçabilitat i de la informació en temps real sobre el producte i el seu lliurament al client (RFID, monitoratge, geolocalització, IoT, big data). També l’ús de tecnologies autònomes en lliuraments (vehicles de repartiment, drones i fins i tot drones terrestres) o la digitalització de la informació i documentació associada a la logística i el transport (la UE ha fet un pas més en la digitalització del transport i la logística creant un marc jurídic que obligui les autoritats a tramitar la documentació legalment exigible en format electrònic). A això se suma la utilització de tecnologies de blockchain i DLT aplicades a la cadena de subministrament (grans projectes en transport internacional aeri i marítim, finançament en comerç internacional, etc.). Entendre els canvis i acompanyar les empreses amb el suport necessari davant de les qüestions legals que puguin sorgir en aquest procés d’innovació serà clau.
Impressió 3D com a solució
La fabricació additiva o impressió 3D ha permès l’obtenció de materials i equips mèdics essencials en la lluita contra la pandèmia, com ara respiradors, subjeccions per a mascaretes destinades a sanitaris i fins i tot test. L’anomenada comunitat makerno ha escatimat en esforços, anunciant el potencial daquesta tecnologia per reorientar la producció de forma ràpida i eficaç. Encara queden esculls per resoldre en relació amb els costos de producció, la velocitat d’impressió o la disponibilitat de materials aptes per a la impressió, però el potencial hi és. Qüestió diferent, des d’un punt de vista legal, és qui assumeix la responsabilitat pel producte final: com podem saber que l’arxiu CAD que circula per la web no està protegit per drets de propietat intel·lectual o industrial de tercers?, a qui pot exigir-se responsabilitat per lús dun producte que resulta defectuós? al fabricant ‘casolà’ benintencionat? a l’hospital que ha decidit utilitzar un dispositiu no homologat? Són moltes les qüestions que caldrà resoldre a curt termini,
La geolocalització, al punt de mira
Les tecnologies relacionades amb la geolocalització i les seves aplicacions empresarials i socials repunten també a partir d’ara i s’ha revifat el debat sobre si són protectores de la privadesa. En realitat, el dilema és antic, però l’enfocament ha canviat. Donada la complexitat de les solucions que es plantegen, és molt important identificar correctament la tecnologia de què es parla en cada cas per poder prendre decisions de negoci correctes. No és el mateix una app que geolocalitza de manera individualitzada que una appque identifica dades de contactes pseudonimitzats, i no és igual la finalitat d’evitar contagis que la finalitat de restringir accessos a establiments. S’expandiran les aplicacions ja existents de geolocalització per a determinats serveis com la logística, ja comentada, per tal de prestar millors serveis i identificar la situació d’un enviament a cada moment. En definitiva serà imprescindible fer una anàlisi rigorosa cas a cas de les solucions que es plantegin, per poder aprofitar les prestacions que la tecnologia permet sense menyscabar els drets de les persones.
El gran desafiament per al comerç
Els comerços i les empreses del sector retail en àmbits com el de la moda s’hauran d’adaptar a un entorn desconegut, incorporant mesures innovadores que suposen tot un repte d’organització i de gestió.
Tecnologies com blockchain poden resultar especialment útils gràcies al seu potencial en matèria de traçabilitat. Per exemple, es podria traçar tota la cadena de subministrament de la vacuna, des de la seva fabricació fins al subministrament al pacient. Què aconseguim? Major confiança en la seguretat gràcies a la traçabilitat d’aspectes com el manteniment de la cadena de fred o la localització i retirada de lots defectuosos. També cal imaginar la creació de cartilles de vacunació digitals amb fiabilitat reforçada gràcies a l’ús de blockchain , igualment íntegres i fiables.
Al comerç retail general, com a conseqüència del confinament, les compres en línia de tot tipus de productes ha augmentat considerablement, i això ha ampliat l’àmbit més habitual d’aquestes compres, d’una banda pel que fa al tipus de productes adquirits i, de l’altra, pel que fa al perfil tradicional del comprador. Així, s’ha fet normal la compra en línia de menjar i productes peribles i s’han incorporat a la compra web persones que no havien utilitzat mai aquest canal.
Una revolució accelerada als mitjans de pagament
Els mitjans de pagament també estan experimentant una accelerada transformació, que inclou una intensificació durant aquesta fase de l’ús de solucions de pagament presencials contactless via smartphone o altres dispositius amb targeta tokenitzada i amb empremta digital (reemplaçant pagaments en efectiu, però també pagaments amb targeta física i inserció de PIN via teclat) i els pagaments en línia (en el marc de la pujada exponencial de les transaccions comercials en línia tant B2C com B2B a partir de l’inici de les mesures de confinament). En aquests entorns, continuen les dificultats per combinar l’experiència d’usuari i la ràpida adopció per amplis sectors dels nous instruments no presencials, amb les mesures de protecció davant del frau i dels contracàrrecs indeguts derivades de les exigències de la DSP2;
Ciberseguretat
La ràpida adopció a gran escala per part de les companyies, organitzacions i particulars d’entorns telemàtics ha incrementat el nombre d’atacs i ha exposat vulnerabilitats de què es poden aprofitar els cibercriminals. Segons reporta INCIBE, no s’està produint un nombre més gran d’atacs, però el que sí que es produeix és un augment de la vulnerabilitat d’aquelles entitats que no estaven preparades per a un ús intensiu de la tecnologia en els seus processos. Hem vist també que han aparegut atacs de phishingaprofitant la situació de crisi sanitària i intents de robatori dinformació mitjançant tècniques denginyeria social adaptada a aquesta situació. De tot això veurem un augment de la conscienciació de les organitzacions pel que fa a la necessitat de protegir-se de forma adequada davant dels ciberatacs.
Transaccions electròniques segures
Tot i que en l’àmbit empresarial les transaccions electròniques ja tenien un desenvolupament i implantació amplíssims, la situació actual ha fet intensificar encara més aquest tipus de relacions per conducte electrònic. Moltes companyies han deixat d’acceptar factures físiques per exigir només format electrònic i molts processos manuals s’han transformat en digitals.
Aquest increment de la transaccionalitat electrònica en l’àmbit empresarial ha suposat una empenta també per als sistemes d’identificació electrònica, com ara l’ús de signatures electròniques, certificats o segells electrònics i sistemes de verificació per tercers. Aquesta tendència seguirà en el futur, en haver generat la confiança necessària en aquesta tecnologia i fer-se palesa la seva facilitat, fiabilitat i comoditat.
La revolució de la informació… I la privadesa
Tot el que s’ha dit fins ara i tot el que segueix són reflexions sobre l’evolució i els desenvolupaments econòmics i jurídics amb un element comú que afecta de manera transversal. Aquest element és la gestió automatitzada de la informació utilitzant mitjans tecnològics i, en la pràctica totalitat dels casos, aquesta informació conté dades de caràcter personal referides a individus i persones físiques.
Aquest fet, unit a l’essencialitat de l’ús de dades personals per a algunes finalitats directament relacionades amb la lluita contra l’epidèmia ( apps de traçabilitat de contactes, passaports d’immunitat, etc.), torna al pla de primera línia la necessitat que qualsevol projecte que es dugui a terme es realitzi aplicant els principis de privadesa des del disseny i privadesa per defecte, de manera que es pugui aconseguir la major eficiència dels sistemes i la tecnologia amb la millor protecció de la privadesa per als ciutadans.
Impacte de la contractació ‘online’ a l’enorn B2B
És evident que les plataformes B2B online aporten una sèrie de beneficis a les empreses, ja que ofereixen més transparència en la disponibilitat de productes, serveis, proveïdors, preus i condicions de compra i, en no operar en una zona horària determinada, aquestes plataformes tenen un caràcter global.
Sembla que encara és aviat per determinar la magnitud de l’impacte econòmic a les plataformes B2B després del COVID-19, però segueixen treballant per satisfer les necessitats més immediates dels seus mercats.
En particular, les empreses que han considerat el comerç digital com a canal secundari ara han de reorientar, amb mentalitat digital, cada aspecte del seu negoci. És l’oportunitat de redoblar l’aposta per l’ e-commerce , ampliant-ne l’oferta i creant noves línies de servei.
Si bé ens trobem davant d’una oportunitat per augmentar els ingressos, atraure nous clients i impulsar un canvi als canals, gestionar amb èxit la situació dependrà que els canals digitals comptin amb les capacitats i l’escala necessàries per absorbir l’impacte, així com complir els aspectes legals pertinents.
Sembla que la tendència és una aposta contínua pel comerç electrònic B2B ja que els beneficis de participar en l’era digital amb aquestes plataformes són múltiples.
La cultura es torna digital
Un dels sectors més afectats per aquesta crisi ha estat el cultural. Les limitacions d’aforament suposaran un abans i un després per a aquesta indústria, que haurà de replantejar-se el model de negoci i buscar alternatives, en gran mesura digitals.
En l’ àmbit musical , els concerts en línia s’han popularitzat, però són, la majoria, esdeveniments solidaris que no permeten als artistes guanyar-se la vida. La pandèmia no acabarà amb els directes, sinó que obligarà a transformar-los: el negoci dels grans festivals de música es veu amenaçat i els contractes amb grans promotores podrien ser substituïts per altres de més modestos amb teatres i sales musicals on és més fàcil controlar les aglomeracions . A més, la idea que els artistes puguin cobrar pels seus concerts en línia comença a agafar forma.
En l’àmbit audiovisual , les xifres acrediten que el streaming ha repuntat amb el confinament i que la subscripció a plataformes continua creixent, però la pandèmia ha paralitzat centenars de rodatges. El Ministeri de Cultura ha publicat un protocol de “rodatges segurs” que es comença a utilitzar en alguns platós. Les sales de cinema hauran de desplegar ferris protocols de desinfecció i anar augmentant el seu aforament gradualment, mentre que el virus propiciarà els cinemes d’estiu i els autocines.
Millor parat podria sortir el sector del llibre . Els escriptors treballen ja de per si mateixos confinats, les llibreries han obert i els lletraferits van poblant-les a poc a poc. Les presentacions de llibres es poden veure ressentides, però els autors es van familiaritzant amb plataformes com Zoom o Teams i potser les llibreries es podrien convertir en gestores d’aquests esdeveniments en línia. La pitjor part se l’enduran les fires, que s’hauran de dotar de protocols de seguretat que permetin un accés ordenat.
Els museus tornaran a obrir al juny i les visites virtuals es mantindran, però, es podrà cobrar per elles? Ara com ara, sembla aventurat garantir-ho.
La gran oportunitat de les startups
La pandèmia que patim està afectant de manera desigual les empreses: les més digitals estan mantenint o fins i tot incrementant la seva quota de mercat, mentre que moltes de les més tradicionals estan passant per dificultats serioses. Les startups s’enfronten a aquesta situació amb una debilitat (l’accés a finançament de tercers s’ha complicat molt les últimes setmanes), però amb molts avantatges davant d’una pime tradicional: són molt més flexibles, estan acostumades a assumir riscos, pivotar – canviar el model de negoci- forma part del seu ADN i saben treure partit dels avantatges que ofereix la tecnologia.
Qualsevol crisi és també una oportunitat i no hi ha dubte que, almenys a curt termini, hi ha un filó per a aquelles startups que siguin capaces de donar solució als nous problemes que ha generat el COVID-19, sobretot si el producte o servei que desenvolupen és fàcilment escalable.
Els reptes a l’àmbit laboral
A nivell laboral, l’era post-COVID-19 també podrà portar avenços tecnològics.
En un temps rècord, les empreses s’han hagut d’adaptar habilitant el teletreball amb caràcter general a les activitats on és viable i tot apunta que, almenys de moment, serà part de la “nova normalitat”. Això portarà nous avenços en solucions tecnològiques que facilitin la col·laboració entre els equips, mantenir reunions virtuals o la impartició de cursos de formació i esdeveniments.
En la forma de registrar la jornada també podrem veure canvis derivats del teletreball (possibilitat de fitxar en remot) i de la necessitat d’evitar contagis a la plantilla quan el sistema implica el contacte de la persona amb la màquina de fitxatge per a la presa de la empremta dactilar. Es tornarà al sistema de la targeta de proximitat, es potenciaran aplicacions a l’ordinador o mòbil, o es fitxarà a través de l’iris?
També podran proliferar solucions tecnològiques que ajudin a controlar la distància de seguretat entre persones o per detectar possibles contactes amb algú encomanat. I es podria accelerar el fenomen del bot-sourcing , amb el desenvolupament de noves tecnologies que podrien substituir les persones per, d’una banda, complir amb les distàncies de seguretat en activitats que d’una altra manera no es podrien dur a terme i, de l’altra , permetre a les empreses ser més eficients per superar la crisi.
De totes aquestes qüestions caldrà estar molt pendent per escollir la solució tecnològica que permeti assolir el fi perseguit amb respecte de la legalitat vigent a cada moment.
Els impostos en una nova era
En l’àmbit tributari, serà convenient estar atents als treballs de la Comissió per a la Reconstrucció Social i Econòmica recentment constituïda al Congrés dels Diputats, els primers treballs dels quals sembla que apuntaran cap a una reforma del sistema tributari. No sembla que hi hagi gaire dubte que la mateixa impactarà en els negocis digitals.
També impactarà el llarg temps projectat Impost sobre Determinats Serveis Digitals que, previsiblement, establirà un gravamen del 3% sobre l’import dels ingressos procedents de la prestació de serveis de publicitat en línia, de serveis d’intermediació en línia o de la venda de dades si es fan per companyies que tinguin una xifra neta de negocis global superior a 750 milions d’euros.
Recordem que aquest impost, en principi, hauria de tenir caràcter transitori, fins que l’OCDE i/o la Unió Europea concloguin els treballs sobre la tributació de les empreses digitals.
Aquests treballs, que s’han vist endarrerits com a conseqüència del COVID-19, giren al voltant de dues grans qüestions: (i) la determinació del valor present als negocis digitals i les fórmules de repartiment dels beneficis generats pels mateixos entre els diversos països involucrats (qüestió molt relacionada amb la valoració dels intangibles) i (ii) el nou concepte de “establiment permanent digital” la implementació pràctica del qual donarà lloc gairebé amb tota seguretat a un nou instrument multilateral que modifiqui els Convenis de Doble Imposició actualment en vigor .
En àmbits més concrets com el de les fintech , on és previsible una acceleració en el desenvolupament de noves aplicacions de pagament, gestió financera, etc. amb suport electrònic, caldrà més claredat quant al tractament fiscal d’aquests serveis, atès que la seva prestació genera nombroses consultes tributàries quant a la possible existència d’un establiment permanent o el tractament dels serveis en IVA per concretar el lloc on es entengui prestat el servei (regles de localització del servei) i per determinar si el servei prestat podria estar exempt dIVA.
Relacions de les societats amb els seus accionistes i inversors
La vida societària s’ha transformat durant el període de l’estat d’alarma, s’ha permès a tota mena de societats (siguin cotitzades o no) i entitats de dret privat l’adopció d’acords dels seus òrgans de govern per escrit i sense sessió, sempre que ho decidís el president o ho sol·licitaran dos dels seus membres, encara que els seus estatuts no prevegin aquesta forma de reunió. També s’ha permès la celebració de juntes de socis per videoconferència o conferència telefònica amb determinats requisits, sense previsió estatutària.
Transaccions corporatives i de finançament
La transformació digital ha impactat en molts aspectes del funcionament de les entitats mercantils i de les seves relacions contractuals, però potser l’àmbit del tancament d’acords i la forma de la documentació de les operacions (adquisicions, acords de finançament, contractes de col·laboració comercial) per mitjans telemàtics sigui un dels que encara tenen més marge de creixement i desenvolupament, ja que moltes formalitats necessiten la intervenció notarial (amb presència de les parts a l’oficina notarial), entre d’altres requisits; i, a la pràctica dels negocis, encara segueix primant la firma presencial i en suport paper en absència de la qual sorgeixen dubtes sobre les parts sobre la seguretat jurídica i la fiabilitat de les evidències electròniques generades.
Nous temps per a la resolució de conflictes
I si alguna cosa va malament i cal arribar als tribunals, també ací la tecnologia comença a jugar un paper important. La situació actual pot fer que els judicis en línia deixin de ser una anècdota i, a poc a poc, vagin adquirint més protagonisme.
Per a la Xina, que ja es recolza en l’ús de la intel·ligència artificial per administrar Justícia, l’ús de la videoconferència per a la celebració de vistes no li ha suposat grans complicacions. Als Estats Units, el problema del distanciament també s’ha pogut resoldre, en major o menor mesura, gràcies a la ràpida adopció de procediments duts a terme mitjançant videoconferència. Jutges, advocats, testimonis… tots connectats a una pantalla. En altres casos s’ha optat per solucions menys ‘techies’, com el telèfon o fins i tot la supressió de la vista oral quan es considerava que els escrits i la documental aportats per les parts eren suficients perquè el jutge pogués dictar sentència.
El cas del Regne Unit és especialment cridaner. Es reporten xifres concretes de vistes celebrades en línia, xifres que arriben a quotes estimades properes al 90% del total en les últimes setmanes. Les dades s’ofereixen amb la cautela pròpia de l’emergència sanitària, però ens permeten albirar una revolució clara en el sector.
Tot i això, no cal perdre de vista que als EUA i el Regne Unit s’han celebrat des de fa dècades actuacions judicials per telèfon, i per altres mitjans tecnològics més recentment, perquè el seu sistema processal és molt diferent de l’espanyol. Els jutges convoquen els advocats a hearings per telèfon des de fa anys.
A Espanya, el primer judici virtual es va celebrar a través de Skype Business el passat 11 de maig al jutjat contenciós administratiu número 2 de Santander. A risc de ser frívols, diuen que la crisi sanitària que afrontem ha fet més pel teletreball que qualsevol altra mesura que s’ha pogut prendre fins ara. És probable, i desitjable, que també serveixi de revulsiu per modernitzar l’Administració de Justícia a Espanya.
Per als curiosos, el lloc web www.remotecourts.org facilita informació molt valuosa sobre les experiències i les bones pràctiques dels països que han optat, en major o menor mesura, per digitalitzar la Justícia durant la crisi sanitària.