Les empreses no poden deduir l’IVA de certes atencions a clients encara que demostrin tenir relació comercial
– Les entrades per al futbol o les classes de golf per a clients o empleats no són despeses directament relacionades amb el negoci, i, per tant, les empreses no poden deduir l’IVA suportat en la seva compra. Aquest és el criteri seguit pel Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC) en una recent resolució de 15 de juliol (Rec. 9251/2015). En ella, rebutja el recurs d’una empresa que va ser inspeccionada i multada per haver inclòs com a despeses deduïbles les activitats recreatives per a clients o treballadors.
La mercantil va al·legar que es tractaven de despeses “plenament relacionats amb l’activitat empresarial”, atès que els assistents a aquests esdeveniments eren clients (en cartera o potencials). Així mateix, afirmava que les exclusions a la deduïbilitat previstes a la llei espanyola són incompatibles amb la legislació comunitària.
No obstant això, el TEAC afirma que la mateixa directiva de referència empara les excepcions contemplades en el nostre sistema i, tenint en compte la claredat de la norma espanyola, avala l’actuació d’Hisenda.
Exclusions a la deduïbilitat
D’acord amb el que estableixen els ordinals 4t i 5è de l’article 96. 1 de la llei de l’impost de l’IVA, s’exclou de la regla general de deduïbilitat de les quotes de l’IVA, les despeses en “espectacles i serveis de caràcter recreatius”, i dels “béns o serveis destinats a atencions a clients, assalariats o terceres persones”.
Són, per tant, despeses el IVA no és deduïble d’acord amb la normativa espanyola, subratlla el TEAC.
Sobre la possible incompatibilitat amb l’ordenament comunitari, el TEAC analitza l’article 176 de la directiva relativa al sistema comú de l’impost (Directiva 2006/112 / CE). Tal com explica, el mateix article inclou una clàusula stand-still “que habilita els legisladors nacionals per mantenir determinats règims d’exclusió del dret a la deducció”. El tribunal entén, precisament, que aquesta clàusula “empara i justifica” les exclusions del dret a la deducció que es contenen en els ordinals 4t i 5è de l’article 96. 1 de la llei de l’impost.
El mateix Tribunal de Justícia de la Unió Europea, apunta el TEAC, ha avalat en les seves resolucions l’aplicació d’aquesta clàusula expressament respecte d’obsequis a clients. Una jurisprudència profusa, explica el tribunal, que elimina qualsevol retret a la norma espanyola.
Prova de la vinculació amb el negoci
El TEAC examina en la seva resolució les proves presentades per la mercantil per acreditar que les despeses en atencions a clients formen part de la seva activitat empresarial.
La companyia va adjuntar contractes que prohibien la cessió total o parcial de l’ús de les butaques vip a tercers, per exemple, i presentar documentació amb imports facturats pel grup als clients amb els que mantenien relació comercial.
No obstant això, el tribunal econòmic afirma en la seva resolució que d’aquestes proves no es dedueix que aquestes despeses puguin considerar-se una excepció al que preveuen els ordinals 4t i 5è de l’article 96. 1 de la llei de l’impost. Tampoc considera acreditada “la necessitat dels mateixos per a l’exercici de l’activitat econòmica”. Per tant, no es pot admetre que les atencions a clients o assalariats en forma d’entrades per al futbol o classes de golf “serveixin immediatament a les finalitats de l’empresa, o a publicitar o impulsar el seu objecte de negoci”.
Com recorda el TEAC, ja ha assegut doctrina referent a la deduïbilitat de les quotes suportades per les despeses corresponents als abonaments d’un club financer. Segons el criteri establert pel tribunal econòmic, si l’empresa no acredita haver fet ús de les instal·lacions per a reunions empresarials i esdeveniments, en realitat es tracta de l’ús d’un club social, amb restaurants, gimnasos, etc., amb un caràcter recreatiu.
Per tot això, i tenint en compte “tant la claredat de la norma com el seu acreditat ancoratge a l’europea”, el TEAC conclou que l’actuació de l’òrgan administratiu va ser correcte.