Les liquidacions pel IIVTNU i la seva impugnació després de la sentència

Les liquidacions provisionals o definitives per l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), que no hagin estat impugnades abans de la sentència emesa pel TCo, no poden ser impugnades basant-se en la declaració d’inconstitucionalitat realitzada en aquesta sentència. El mateix s’aplica a la sol·licitud de rectificació, per a autoliquidacions respecte a les quals no s’hagi presentat tal sol·licitud abans de l’emissió de l’esmentada sentència.

Fins quan podia haver al·legat la inconstitucionalitat del IIVTNU?

En aquest recurs de cassació el TS resol si les liquidacions que no han estat impugnades fins a la data de la sentència, poden ser objecte d’impugnació sobre la base de la declaració d’inconstitucionalitat realitzada en aquesta. Així mateix, es planteja si és possible sol·licitar la rectificació d’autoliquidacions en les quals no s’hagi formulat prèviament tal sol·licitud al moment d’emetre’s l’esmentada sentència.

El Tribunal Constitucional, deixa clar en la seva sentència que la intenció és protegir les situacions consolidades fins avui en què es va dictar la sentència, en lloc de la data de publicació d’aquesta, com s’estableix en la normativa. Es basa en una interpretació pròpia per a poder establir límits temporals a les situacions intangibles en absència d’una regulació explícita sobre aquest tema en la Llei orgànica del TCo.

La fallada, que en aquest cas coincideix amb la data que es dicta, és un element temporal crucial en la manifestació de la decisió del Tribunal. Encara que la sentència pugui ser coneguda posteriorment a través de la seva publicació en el BOE, és possible que sigui objecte de publicació prèvia mitjançant altres mitjans diferents. Això s’evidencia en el cas esmentat.

En conseqüència, la delimitació de les situacions consolidades fins a la data de dictat de la sentència és una facultat exclusiva del TCo i només correspon a aquest prendre aquesta decisió, dins de l’exercici de les seves atribucions i responsabilitats.

Els jutges i tribunals estan obligats a interpretar i aplicar les lleis i reglaments d’acord amb els preceptes i principis constitucionals. Per tant, aquests han d’atenir-se a la qualificació de les situacions consolidades, segons el que s’estableix en la sentència.

Sobre la base de l’apuntat, el Tribunal Suprem estableix com a jurisprudència que, de conformitat amb la sentència, les liquidacions provisionals o definitives pel IIVTNU que no han estat impugnades fins a la data d’aquesta sentència, no poden ser impugnades basant-se en la declaració d’inconstitucionalitat realitzada en aquesta. De la mateixa manera, no es pot sol·licitar la rectificació d’autoliquidacions, si no s’ha presentat prèviament tal sol·licitud al moment de dictar-se l’esmentada sentència.

No obstant això, és possible impugnar les liquidacions provisionals o definitives que no hagin adquirit fermesa al moment de dictar-se la sentència dins dels terminis establerts per als diferents recurs administratius i el recurs contenciós administratiu. A més, es pot sol·licitar la rectificació d’autoliquidacions sobre la base d’altres fonaments diferents a la declaració d’inconstitucionalitat realitzada per la sentència. Entre aquests fonaments s’inclouen, les sentències prèvies del TCo que van declarar la inconstitucionalitat de normes del IIVTNU quan sotmetien a gravamen situacions sense increment de valor, o quan la quota tributària és confiscatòria, així com qualsevol altre motiu vàlid d’impugnació.

Qualsevol dubte que els sorgeixen respecte a aquest tema no dubtin a dirigir-se a nosaltres, telefònicament a Núria Martí García o al seu e-mail nmg@btsasociados.com, estarem encantats a atendre-li.