Llibertat d’amortització en el IS: Aplicació
El TEAC en unificació de criteri estableix que la llibertat d’amortització és una opció.
Una entitat presenta la seva declaració del IScorresponent a l’exercici 2013 sense aplicar cap ajust per llibertat d’amortització. Després de rebre un requeriment per a comprovar si havia aplicat adequadament la limitació a l’amortització del 70% prevista per als exercicis 2013 i 2014, decideix en la fase de tràmit d’al·legacions i proposta de liquidació sol·licitar la realització d’un ajust extracontable negatiu per a aplicar-se el romanent de llibertat d’amortització no aplicada en exercicis anteriors i d’aquesta forma mitigar l’augment de la base imposable lloc de manifest per l’Administració tributària.
Aquesta sol·licitud no és acceptada en entendre l’Administració tributària que l’aplicació de la llibertat d’amortització és una opció. El mateix ocorre quan interposa recurs de reposició. No obstant això el TEAR de Cantàbria sí que li dóna la raó en entendre que l’ajust per llibertat d’amortització no és una opció, sinó l’exercici d’un dret, que el subjecte passiu pot exercitar dins del termini de prescripció o caducitat, podent exercitar-lo en la regularització que si escau es produeixi en el si d’un procediment de comprovació.
Davant la resolució del TEAR de Cantàbria el Director del Departament d’Inspecció de la AEAT interposa recurs extraordinari d’alçada per a la unificació de criteri, per a determinar si la llibertat d’amortització és una opció i, en conseqüència, quan pot exercitar-se.
Sobre aquest tema, el TEAC, basant-se en la doctrina assentada pel Tribunal Suprem sobre les opcions, considera que la llibertat d’amortització és una opció i el seu exercici només pot realitzar-se en el termini reglamentari de presentació de la declaració. Així, si un contribuent decideix en la declaració d’un exercici no acollir a la llibertat d’amortització determinats béns i/o drets, posteriorment ja no pot canviar aquesta opció respecte d’aquest exercici. L’anterior no li impedeix poder gaudir del benefici en els exercicis següents, encara que la llibertat d’amortització aconsegueixi els mateixos béns i/o drets.