Llum verda a el Projecte de Llei Orgànica per aplicar el Reglament europeu que crea un Fiscalia Europea

El Ple de Congrés ha aprovat, amb 198 vots a favor el Projecte de Llei Orgànica d’aplicació de l’Reglament (UE) 2017/1939 de Consell, de 12 d’octubre de 2017, pel qual s’estableix una cooperació reforçada per a crear una Fiscalia Europea . La iniciativa es remet ara a Senat, on continua la seva tramitació parlamentària.

El text aprovat aquest dijous coincideix amb el de l’Dictamen emès per la Comissió de Justícia el passat 3 de juny, a l’haver-se rebutjat totes les esmenes que s’havien mantingut vives.

Adequació de l’ordenament jurídic

Aquesta iniciativa de l’executiu té per objecte  adaptar l’ordenament jurídic espanyol a l’Reglament comunitari per a la creació d’una Fiscalia Europea , «un òrgan comú als estats membres però independent d’aquests, contemplat en inici per combatre els delictes que perjudiquin els interessos financers de la Unió i per tant, els interessos de la ciutadania europea en el seu conjunt ».

La institució, defineix el Reglament, es configura en un nivell central, on s’integra el fiscal general Europeu, i un nivell descentralitzat compost pels fiscals europeus delegats. I «tot i ser regulada mitjançant reglament, norma que té eficàcia directa en els ordenaments nacionals, la Fiscalia requereix d’una adaptació i encaix en els sistemes processals nacionals», apunta l’exposició de motius.

Fiscals europeus delegats i jutges de garanties

La norma es compon d’un títol preliminar i sis títols. En el títol preliminar es recull l’objecte de la Llei Orgànica i el seu àmbit d’aplicació, establint-se una clàusula general de supletorietat per la qual en el que no preveu la Llei és aplicable el que estableix la Llei d’enjudiciament criminal.

En el títol I «es plasmen les funcions i principis d’actuació de la Fiscalia Europea en el territori nacional». Per a això, els fiscals europeus delegats seran competents per a «investigar i exercir l’acció penal» contra els autors i altres partícips dels delictes «que perjudiquin els interessos financers» de la UE, els delictes contra la Hisenda de la Unió no referits a impostos directes nacionals, el frau en subvencions i ajudes europees, el blanqueig de capitals que afecti béns procedents d’aquests delictes i la participació en organització criminal l’activitat sigui la comissió d’alguns d’aquests delictes previstos.

A més, l’Audiència Nacional serà l’òrgan judicial competent per conèixer i fallar en els procediments previstos a la llei orgànica, i en els casos d’aforament, ho seran el Tribunal Suprem o el Tribunal Superior de Justícia, segons escaigui. En cada un d’aquests òrgans jurisdiccionals es constituirà un jutge de garanties, a què li correspondrà autoritzar les diligències restrictives de drets fonamentals, de conformitat amb la llei i acordar les mesures cautelars o l’obertura d’el judici oral.

També s’estableix que en cas de discrepàncies entre la Fiscalia europea i la nacional sobre si un comportament constitutiu de delicte està comprès en l’àmbit d’aplicació de l’Reglament decidirà el fiscal general de l’Estat.

El títol II fixa l’Estatut de la Fiscalia Europea i dels fiscals delegats. Per a això, regula el procés de selecció dels candidats, l’Oficina de la Fiscalia Europea a Espanya i els mitjans de suport als fiscals delegats.

El procediment d’investigació és l’objecte de l’títol III, que persegueix «sistematitzar amb claredat» les especificitats pròpies que marca el Reglament pel que fa a la incoació. Per a això, regula la iniciació de procediment; la intervenció de la persona investigada, definint els seus drets; la intervenció de l’acusació particular; les diligències d’investigació de l’Fiscal Europeu Delegat, i les mesures cautelars.

El títol IV, sota l’epígraf «El control judicial de la investigació», regula les «especificitats pròpies d’aquelles diligències d’investigació i d’assegurament i mesures cautelars respecte de les que el Reglament incideix amb vista a garantir l’eficàcia d’aquests procediments». Entre aquestes especificitats es troben la declaració de l’secret, l’autorització de les diligències d’investigació, l’adopció i pròrroga de les mesures cautelars, la impugnació dels decrets de el fiscal delegat, els recursos d’apel·lació contra interlocutòries del jutge de garanties i l’assegurament de les fonts de prova.

Diu l’exposició de motius que el Títol V «és clau, per nou en la nostra tradició processal». Es dedica a la conclusió el procediment d’investigació, ja sigui per remissió a l’autoritat nacional «per la seva continuació pels tràmits de procediment ordinari» o per conclusió de la investigació i pas a una fase intermèdia.

Conclou el projecte de llei orgànica, en el seu Títol VI, regulant aquesta fase intermèdia: la preparació de l’judici oral, mitjançant la fixació dels elements dels escrits de l’acusació i la defensa, l’audiència preliminar, el sobreseïment i l’obertura de l’judici oral. Així mateix, a través de les disposicions finals s’introdueixen modificacions tant a la Llei 50/1981, de l’Estatut Orgànic de l’ministeri fiscal ia la Llei Orgànica 6/1985 de l’Poder Judicial.

Informe de la Ponència i Dictamen de la Comissió

Durant el tràmit en ponència, entre altres modificacions, es va acordar incorporar una esmena que modifica l’apartat 3 de l’article 19. Segons aquest article, «els que es troben personats com a acusadors populars perdran automàticament la condició de part». No obstant això, la modificació determina que «en els casos en què els que es troben personats com a acusadors populars puguin exercir l’acusació particular de conformitat amb el que disposa l’article 36 d’aquesta llei, s’entendran personats com a tal».

Així mateix, també es va modificar l’article 36, relatiu a la personació de l’acusació particular. El seu apartat 5 indica que en el procediment previst «no s’admetrà la personació com a acusació popular». L’esmena aprovada estableix que «l’acció penal també pot ser exercida per les associacions i entitats a les quals la llei reconeix legitimació per a la defensa dels interessos que s’han vist afectats per la comissió de delicte investigat».

També es va incloure, com a regla especial en cas de detenció, l’obligació del jutge de garanties de resoldre sobre la situació de l’detingut, en el termini màxim de 72 hores, entre altres qüestions.

Les esmenes transaccionals aprovades durant el seu tràmit en comissió van suposar, entre altres assumptes, que si es produeix una detenció per un delicte la investigació sigui competència de l’Fiscal europeu delegat, sense que la seva detenció fos acordada per aquest, s’aplicaria la regla exposada en el paràgraf anterior. Així mateix, es va acordar que l’entrada en vigor de la llei orgànica es produeixi l’endemà de la seva publicació al BOE.