L’OCDE aconsella a Espanya que permeti cobrar tota la pensió i seguir treballant

Dins de la trentena de països més desenvolupats del món, agrupats en l’OCDE, només hi ha set que posen restriccions a que, un cop complerta l’edat de jubilació, un treballador comenci a cobrar la seva pensió i segueixi treballant alhora.

Un d’aquests països és Espanya, que només permet cobrar el 50% de la pensió i seguir treballant; i, des del passat 1 de gener, només els autònoms amb més de 10 treballadors al seu càrrec poden cobrar la totalitat de la seva pensió i seguir amb el seu negoci.

Per a l’economista sènior responsable de pensions de l’OCDE, Hervé Boulhol, Espanya hauria d’incentivar més la prolongació de la vida laboral, ja que el seu sistema de pensions “té un problema financer derivat de l’envelliment; encara que no hi hagués hagut crisi els seus comptes estarien igualment en desequilibri, encara que hagués estat uns anys després “, va dir ahir a Madrid durant la presentació de l’últim estudi de l’OCDE sobre Pensions at una mirada 2017, la pròxima edició arribarà a finals d’aquest any. Les seves dades indiquen que Espanya és dels països on els pensionistes cobren durant més anys la jubilació, només superat per França, Itàlia i Bèlgica.

Per això, aquest dirigent de l’OCDE va ​​considerar que Espanya hauria d’eliminar les restriccions a poder cobrar el 100% de la pensió i seguir treballant. Es tracta d’una mesura promesa pel PP en els seus últims programes electorals i assumida pel Govern, però que, de moment, no sembla que hagi de materialitzar-se. En aquest sentit, Boulhol també va considerar que Espanya ofereix menys incentius que la majoria de països de l’OCDE a seguir en actiu un cop complerta l’edat de jubilació. Segons els càlculs que maneja l’OCDE, a Espanya augmenta la pensió un 5,4% més per cada any complet que es treballa després d’aquesta edat, enfront del 8% de la mitjana dels països d’aquesta organització.

Futures reformes

Al costat d’aquesta recomanació, Boulhol va apuntar com una altra debilitat del sistema espanyol -fins i tot després de les últimes reformes de 2011 i 2013 que ensalzó- el que va considerar com “una excessiva dependència de la quantia de les pensions a l’evolució dels salaris i la productivitat en el llarg termini “.

Però no tot van ser crítiques, per l’OCDE és positiu que Espanya, amb el factor donis sostenibilitat que es començarà a aplicar proper 1 de gener, hagi entrat al club dels sis països que ja tenen mecanismes automàtics per vincular la pensió inicial amb la evolució de l’esperança de vida del pensionista després de la jubilació.

No obstant això, això no eximeix el sistema de futures reformes que, segons l’OCDE haurien d’estar orientades, com en la majoria dels països d’aquesta organització, al fet que els sistemes de capitalització guanyin pes en la pensió final que rebi el treballador.

El cap de la unitat de pensions privades en la divisió d’Afers Financers, Pablo Antolín-Nicolau, que també va assistir a aquesta presentació patrocinada per Inverco, va dividir als països de l’OCDE en tres grups. El primer format per aquells on el sistema de capitalització és el principal, tot i que hi hagi un pilar bàsic de solidaritat: Austràlia, Dinamarca, Holanda, Islàndia, Mèxic i Xile. En segon lloc, els estats que tenen un sistema de repartiment públic, però amb un fort component de capitalització en la pensió final: Alemanya, Regne Unit, Suècia, països bàltics, Estats Units, Canadà o el Japó. I, en darrer lloc, els països amb sistemes purs de repartiment: Espanya, França i Itàlia (encara que aquest últim país està en transició al segon grup).

Segons tot això, i preguntat Antolín-Nicolás per la poca cultura de contractació de plans privats entre els treballadors espanyols, va considerar “aconsellable” seguir l’exemple del Regne Unit, on s’ha implantat un sistema quasi obligatori o d’adhesió automàtica, en el qual les empreses estan obligades a oferir plans privats als seus treballadors i aquests decideixen si els accepten o es desvinculen. Segons les últimes dades aportades ahir pel president d’Inverco, Ángel Martínez Aldama, al Regne Unit, dels vuit milions de treballadors que ja estan en aquest nou sistema, només el 7% ho ha rebutjat. No obstant això, el portaveu del PP al Pacte de Toledo, Gerardo Camps, present en aquesta jornada va rebutjar la possibilitat d’adoptar un sistema com el britànic.

En aquesta mateixa línia, Martínez Aldama va demanar que es restitueixin els incentius fiscals als plans col·lectius en el si de les empreses (deducció del 10% en l’impost sobre societats i exclusió de la base de cotització). I va demanar que a la taula del diàleg social, patronal i sindicats acorden destinar una part de les millores de productivitat a plans col·lectius de pensions. No obstant això, el negociador de la patronal CEOE en aquesta taula, Jordi García Viña, va descartar que aquesta proposta s’estigui tan sols estudiant.