MSCT: el canvi de retribució no és suficient per resoldre el contracte

El TS estima el recurs empresarial i revoca la sentència d’instància perquè quan es tracta d’una rebaixa retributiva l’existència de perjudici resulta difícil de negar. Així, qui insta l’extinció del seu contracte després d’una modificació substancial de condicions de treball (MSCT) que afecta la quantia retributiva ha d’acreditar que pateix un perjudici, sense que una rebaixa al voltant de el 5%, amb certes compensacions i possibilitats de reversió, pugui considerar-se bastant a l’efecte.

La qüestió debatuda és el dret a percebre la indemnització legal (art. 41.3 ET) prevista per als supòsits de resolució causal com a conseqüència de l’perjudici experimentat després d’una modificació substancial de condicions de treball (MSCT) que ve a prorrogar l’anterior. Hi ha hagut una rebaixa retributiva i el treballador, després de mesos soportándola i després d’instar l’acció resolutòria, sol·licita una excedència voluntària.

La demanda d’el treballador no qüestiona ni l’entitat de l’canvi, ni les seves causes, ni el procediment. Pressuposant el seu ajust a Dret s’ha limitat a demanar a l’jutjat que se li reconegui el dret a extingir el contracte ia ser indemnitzat en els termes de l’art. 43.1 ET. En correspondència, no ha activat la modalitat processal per impugnar aquestes alteracions contractuals sinó un procediment de caràcter ordinari.

Entén la Sala que si el legislador hagués volgut que tota MSCT comportés el dret al fet que les persones afectades puguin extingir el seu contracte amb dret a la percepció de la indemnització exposada i accedir a la situació legal d’atur hauria d’haver redactat l’art. 41.3 ET en altres termes.

En ell no hi ha automatisme, sinó supeditació de la facultat tipificada a què concorri una circumstància addicional a la d’haver-se introduït un canvi rellevant en les condicions d’ocupació. Que el subjecte afectat «resultés perjudicat» vol dir que l’un (introducció d’una MSCT que afecta a la remuneració) no comporta l’altre (perjudici). La realitat ha mostrat casos d’alteració de sistema remunerador (per exemple, mètode per satisfer comissions) mancats de conseqüències desfavorables per a determinats treballadors.

Quan es tracta d’una rebaixa retributiva (supòsit prototípic de MSCT en la matèria) l’existència de perjudici resulta difícil de negar El que ha fet la nostra doctrina, a la qual hem de donar aplicació per les raons exposades, és identificar aquestes desfavorables conseqüències (des de la perspectiva de l’article 41.3) amb les de realment importants.

La doctrina ha intentat atorgar sentit i coherència a aquesta regulació, extraient les conseqüències lògiques de les regles sobre càrrega probatòria (qui insta la resolució i afirma el seu perjudici és qui ha de acreditar-ho, perquè no tenim una presumpció legal de lesivitat de la MSCT) i situant en un imprecís llistó percentual al voltant de l’cinc / set per cent el límit del que es considera constitutiu de perjudici.

I en el present cas la minoració ve acompanyada de diverses circumstàncies que atenuen el seu perjudici:

1r) Només afecta la part fixa de la remuneració.

2n) Hi ha clàusules de recuperació relacionades amb la marxa de l’empresa.

3r) Hi ha regles sobre renegociació del rebaixa salarial per a la hipòtesi de descens dels impostos a càrrec de l’empresa.

4t) En cas d’acomiadaments objectius, la indemnització legal es millora i calcula sobre el salari sense reducció.

Aplicat això s’estima el recurs, ja que qui insta l’extinció del seu contracte després d’una MSCT que afecta la quantia retributiva ha d’acreditar que pateix un perjudici, sense que una rebaixa al voltant de el 5%, amb certes compensacions i possibilitats de reversió , pugui considerar-se bastant a l’efecte.