Nota informativa de pressupostos generals de l’Estat per a 2021

Al BOE de 31 de desembre de 2020 s’ha publicat la Llei 11/2020, de 30 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2021 (LPGE). En la Llei s’inclouen nombroses mesures tributàries relacionades amb diversos impostos, que resumim a continuació .

La LPGE entra en vigor l’endemà de la seva publicació al BOE, si bé s’estableixen regles específiques en alguns casos, tal com s’anirà assenyalant.

1. Impost sobre Societats (IS)

La LPGE incorpora les següents modificacions en la Llei 27/2014, de 27 de novembre (LIS), amb efectes per als períodes que s’iniciïn a partir d’1 de gener de 2021.

1.1 Reducció de l’còmput dels dividends i les rendes derivades de la transmissió de valors a l’efecte de l’aplicació de les mesures destinades a evitar la doble imposició.

L’import dels dividends i participacions en beneficis i de les rendes derivades de la transmissió de valors es reduirà en un 5% en concepte de despeses de gestió, als efectes de l’aplicació de les mesures destinades a evitar la doble imposició.

1.1.1 En relació amb l’exempció per evitar la doble imposició

A l’efecte de l’exempció per evitar la doble imposició regulada a l’article 21 de la LIS, l’import dels dividends i rendes positives derivades de la transmissió de participacions es reduirà en un 5% en concepte de despeses de gestió no deduïbles; el que redueix l’exempció efectiva a l’95%.

En els grups fiscals, aquest 5% no serà objecte d’eliminació, encara que es tracti de dividends i rendes derivades de la transmissió de valors, distribuïts i obtingudes (respectivament) en el si de el grup fiscal.

D’acord amb el text de la llei, sembla que aquesta limitació a l’exempció s’aplica de forma cumulativa a les cadenes de participacions, amb independència de l’nombre d’entitats participades indirectament.

Temporalment, aquesta regla no s’aplica als dividends o participacions en beneficis (no així a les rendes derivades de la transmissió de valors) quan es compleixin els següents requisits (simultàniament):

1. En relació amb l’entitat que rep els dividends:
2. Que tingui un import net de la xifra de negocis inferior a 40 milions d’euros en el període impositiu immediat anterior a aquell en què es reparteixin els dividends.

Quan l’entitat sigui de nova creació, l’import de la xifra de negocis es referirà a el primer període impositiu en què es desenvolupi efectivament l’activitat. Si el període impositiu immediatament anterior ha tingut una durada inferior a l’any, o l’activitat s’hagués desenvolupat durant un termini també inferior, l’import net de la xifra de negocis s’elevarà a l’any.

b. Que no sigui una entitat patrimonial, d’acord amb el que assenyala l’apartat 2 de l’article 5 de la LIS.

c. Que no formi part d’un grup mercantil en el sentit de l’article 42 de el Codi de Comerç abans de la constitució de la filial que distribueixi els dividends (amb independència de la seva residència i de l’obligació de formular comptes anuals consolidats).

d. Que no mantingui, abans de la constitució de la filial que distribueixi els dividends, un percentatge de participació, directa o indirecta, en el capital o en els fons propis d’una altra entitat igual o superior a el 5%.

b) En relació amb l’entitat que distribueix els dividends:

Que s’hagi constituït després d’1 de gener de 2021 i, des de la seva constitució, estigui participada íntegrament, de forma directa o indirecta, per la receptora dels dividends.

c) En relació amb el moment en què es distribueixin els dividends:

Que rebin en els períodes impositius que concloguin en els 3 anys immediats i successius a l’any de constitució de l’entitat filial que els distribueixi.

Com estableix l’exposició de motius de la LPGE, aquests requisits limiten aquesta excepció a “les empreses que tinguin un import net de la xifra de negocis inferior a 40 milions d’euros i que no formin part d’un grup mercantil (…) durant un període limitat a tres anys, quan procedeixin d’una filial, resident o no en territori espanyol, constituïda amb posterioritat a l’1 de gener de 2021 “.

1.1.2 En relació amb la deducció per evitar la doble imposició econòmica internacional: dividends i participacions en beneficis

En línia amb l’esmentada reducció de l’exempció, es limita també la deducció per evitar la doble imposició econòmica internacional (per dividends i participacions en beneficis) que regula l’article 32 de la LIS, reduint la base de càlcul de la quota de l’impost que actua com a import màxim de la deducció, en el 5% de les rendes rebudes (també en concepte de despeses de gestió no deduïbles).

Aquesta reducció no és aplicable en aquelles entitats amb un import net de la xifra de negocis inferior a 40 milions d’euros (en les mateixes condicions i amb els mateixos requisits assenyalats en l’apartat 1.1.1 anterior).

1.1.3 En el règim de transparència fiscal internacional (TFI)

Es modifica el règim de TFI, en el següent sentit:

a) Fins ara, quan una renda s’imputava a base imposable per aplicació de règim de TFI, no es computen els dividends o participacions en beneficis que es corresponguin amb aquesta renda prèviament imputada. A partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei s’incorporarà un 5% d’aquests dividends i participacions en beneficis en concepte de despeses de gestió, excepte en aquelles entitats amb un import net de la xifra de negocis inferior a 40 milions d’euros (en les mateixes condicions i amb els mateixos requisits ja assenyalats en l’apartat 1.1.1 anterior).

b) De la mateixa manera, fins ara, per calcular la renda derivada de la transmissió de participacions, el valor d’adquisició s’incrementa en els beneficis que, sense distribució efectiva, es corresponguin amb rendes imputades. A partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el 5% d’aquests beneficis no distribuïts no es tindrà en compte a l’efecte d’incrementar el referit valor d’adquisició.

Cal recordar que actualment està en tramitació el Projecte de Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal (Llei antifrau), que proposa introduir altres modificacions en el règim de TFI.

1.2 Exclusió de l’ “requisit de participació mínima” per a l’aplicació de les mesures destinades a evitar la doble imposició i per al còmput de les despeses financeres deduïbles

1.2.1 En relació amb l’exempció de l’article 21 de la LIS

Un dels requisits per a l’aplicació de l’exempció de l’article 21 de la LIS es refereix al fet que la participació en el capital o en els fons propis de l’entitat que distribueix els dividends o els valors es transmeten sigui de, al menys, el 5 %. No obstant això, en cas que no s’arribi a aquest percentatge de participació, es permet considerar complert el requisit si el valor d’adquisició és superior a 20 milions d’euros.

S’elimina ara aquesta possibilitat, pel que no s’aplicarà l’exempció si la participació no arriba al 5%, tot i que el valor d’adquisició superi els citats 20 milions d’euros.

No obstant això, per a les participacions adquirides abans d’1 de gener de 2021, s’estableix un règim transitori, per un període de cinc anys (és a dir, fins al període que s’iniciï el 2025), on es permet aplicar la referida exempció sempre i quan es compleixin la resta de requisits que s’exigeixen en la norma per a això.

1.2.2 En relació amb la deducció per evitar la doble imposició econòmica internacional de l’article 32 de la LIS: dividends i participacions en beneficis

En el mateix sentit, s’exclouen de l’aplicació de la deducció per evitar la doble imposició internacional les rendes procedents de participacions en entitats el valor d’adquisició sigui superior a 20 milions d’euros, però en què el percentatge de participació sigui inferior a el 5 %.

Per a les participacions adquirides abans de l’1 de gener de 2021, s’estableix un règim transitori, per un període de cinc anys (és a dir, fins al període que s’iniciï el 2025), on es permet aplicar la deducció sempre que es compleixin els restants requisits que s’exigeixen en la norma per a això.

1.2.3 Deducibilidad de les despeses financeres

L’article 16 de la LIS estableix que les despeses financeres deduïbles no podran superar el 30% de l’benefici operatiu de l’exercici. Per al càlcul d’aquest benefici operatiu, es tenen en compte els ingressos financers de participacions en instruments de patrimoni, sempre que es corresponguin amb dividends o participacions en beneficis d’entitats en què, o bé el percentatge de participació directe o indirecte és a el menys de el 5%, o bé el seu valor d’adquisició és superior a 20 milions d’euros.

En línia amb les modificacions anteriors, és necessari, perquè els dividends o participacions en beneficis s’incorporin a l’benefici operatiu a l’efecte de la deducció de les despeses financeres, que procedeixin de participacions de el 5% o superiors.

En aquest cas no s’estableix règim transitori algun.

1.3 Deducció per inversions en produccions cinematogràfiques, sèries audiovisuals i espectacles en viu d’arts escèniques i musicals

a) Deducció per a qui financi les obres:

Es modifica la deducció per inversions en produccions cinematogràfiques, sèries audiovisuals de ficció, animació, documental o producció i exhibició d’espectacles en viu d’arts escèniques i musicals per permetre que els que participin en el finançament ( “finançador”) de l’obra realitzada per un altre contribuent també la puguin aplicar, però establint la incompatibilitat total o parcial entre la deducció d’un i altre.

Els requisits són els següents:

i. El finançador ha d’aportar quantitats en concepte de finançament, per sufragar la totalitat o part dels costos de la producció.

ii. El finançador no adquirirà els drets de propietat intel·lectual o d’una altra índole respecte dels resultats de la producció, la propietat haurà de ser en tot cas de la productora.

iii. Les aportacions de l’finançador es podran realitzar en qualsevol fase de la producció fins a l’obtenció de l’certificat de nacionalitat.

iv. El productor i el finançador han de subscriure un contracte de finançament en el qual es precisin, entre altres, els següents extrems:

 Identitat dels contribuents que participen en la producció.

 Descripció de la producció.

 Pressupost de la producció amb descripció detallada de les despeses i, en particular, dels que es vagin a realitzar en territori espanyol.

 Forma de finançament de la producció, especificant separadament les quantitats que aporti el productor, les que aporti el finançador i les que corresponguin a subvencions i altres mesures de suport.

 Les altres qüestions que per reglament.

El reintegrament de les quantitats aportades es realitzarà mitjançant la deducció líquida en quota que s’acordi en el contracte i d’acord amb el que estableixen els apartats 1 i 3 de l’article 36 (regulador de la deducció).

v. La deducció pel finançador serà incompatible, totalment o parcialment, amb la de productor.

La deducció es calcularà i s’aplicarà de la següent manera:

 La deducció es calcularà igual que la de productor, però amb el límit resultant de multiplicar el finançament atorgat per 1,20. L’excés podrà ser aplicat pel productor. La deducció s’aplicarà anualment, en funció de les aportacions desemborsades en cada període impositiu.                                                                                                                                          

 Per tenir dret a la deducció s’hauran de presentar el contracte de finançament i les certificacions que exigeix ​​la norma, mitjançant comunicació a l’Administració tributària, subscrita pel productor i pel finançador, abans de la finalització de el període impositiu en què es generi la deducció , en els termes que per reglament.

b) Finalment, en relació amb els requisits per a aplicar la deducció (tant pel productor com pel finançador), i en concret amb la necessitat que la producció obtingui (i) el certificat de nacionalitat i (ii) el certificat que acrediti el caràcter cultural en relació amb el seu contingut, la seva vinculació amb la realitat cultural espanyola o la seva contribució a l’enriquiment de la diversitat cultural de les obres cinematogràfiques que s’exhibeixen a Espanya, la LPGE afegeix que aquests certificats seran vinculants per a l’Administració tributària competent en matèria d’acreditació i aplicació de la deducció i identificació de l’productor beneficiari, amb independència de l’hora de la seva emissió.

1.4 Normes comunes aplicables les deduccions per inversions

L’article 39 de la LIS regula les normes comunes a les deduccions per inversions regulades en el capítol IV de l’títol VI de la llei:

a) Límit per a l’aplicació de les deduccions: La norma estableix que les deduccions que preveu aquest capítol que s’apliquin en el període impositiu, no poden excedir conjuntament de el 25% de la quota íntegra minorada en les deduccions per evitar la doble imposició internacional i en les bonificacions. No obstant això, aquest límit s’eleva a el 50% per a les deduccions per R + D + I que es corresponguin amb despeses i inversions efectuades en el període impositiu que excedeixin el 10% de la quota íntegra minorada en les referides deduccions per doble imposició i bonificacions .

Ara s’estén l’aplicació d’aquest límit incrementat també a la deducció per inversions en produccions cinematogràfiques, sèries audiovisuals i espectacles en viu d’arts escèniques i musicals.

• Manteniment de les inversions: Amb caràcter general, els elements patrimonials afectes a les deduccions han de romandre en funcionament durant un termini de 5 anys, comptats des de la seva adquisició, o bé durant la seva vida útil si aquesta és inferior a 5 anys. En el cas de béns mobles el termini es redueix a 3 anys o la seva vida útil si aquesta fos inferior.

S’afegeix ara que, en el cas de produccions cinematogràfiques i sèries audiovisuals, s’entendrà complert aquest requisit si la productora manté el seu percentatge de titularitat de l’obra durant un termini de 3 anys, sense perjudici de la seva facultat per comercialitzar total o parcialment els seus drets d’explotació a tercers.

2. Impost sobre la renda de no residents

S’incorporen les següents modificacions en el Text refós de la Llei de l’Impost sobre la renda de no residents, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2004, de 5 de març (LIRNR), amb efecte des de l’entrada en vigor de la LPGE .

2.1 Extensió de l’exempció d’interessos i guanys de capital als residents a l’Espai Econòmic Europeu

L’article 14.1 c) de la Llei IRNR preveu que els residents a la Unió Europea apliquin una exempció específica per (i) els interessos i altres rendiments derivats de la cessió a tercers de capitals propis, i per (ii) els guanys patrimonials derivats de la transmissió de béns mobles sense establiment permanent.

No obstant això, ia diferència d’altres exempcions regulades a l’article 14, com les dels apartats h) (dividends matriu-filial), k) (dividends obtinguts per fons de pensions) il) (dividends obtinguts per certes institucions d’inversió col·lectiva) , l’exempció no s’aplicava fins ara als residents a l’Espai Econòmic Europeu (EEE).

La LPGE ve a remeiar aquesta situació, incloent també l’exempció als residents en l’EEE, quan hi hagi amb els estats pertanyents a aquest un efectiu intercanvi d’informació tributària en els termes que preveu l’apartat 4 de la disposició addicional primera de la Llei 36 / 2006, de 29 de novembre, de mesures per a la prevenció de l’frau fiscal (que es preveu que serà modificada per la Llei antifrau).

2.2 Restricció del “requisit de participació mínima” per a l’aplicació de l’exempció per dividends distribuïts a matrius residents a la Unió Europea

En línia amb la modificació apuntada en l’apartat 1.2.1 anterior, s’elimina també la possibilitat que, a efectes de l’exempció dels dividends distribuïts a matrius comunitàries que regula l’article 14.1 h) de la Llei IRNR, es consideri complert el requisit de participació mínim si el valor d’adquisició és superior a 20 milions d’euros, tot i que la participació no arribi al 5%.

No obstant això, per a les participacions adquirides abans de l’1 de gener de 2021, s’estableix un règim transitori, per un període de cinc anys (és a dir, fins al període que s’iniciï el 2025), on es permet aplicar la referida exempció sempre i quan es compleixin la resta de requisits previstos a la norma per a això.

3. Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF)

Amb efectes des de l’1 de gener de 2021 i amb vigència indefinida s’introdueixen les següents modificacions en la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’IRPF (LIRPF).

3.1 Increment de l’escala general de gravamen i de la de retencions sobre rendes de la feina

S’introdueix un nou tram per la part de la base liquidable general que excedeixi de 300.000 euros, que passa a tributar d’el 22,5% a l’24,5%. Si no hi ha escala autonòmica pròpia, el tipus marginal màxim ascendiria a l’47% (enfront de l’45% que s’aplicava fins al moment).

D’acord amb això, s’introdueix un nou tram per a la base de retenció per rendiments de la feina que excedeixi de 300.000 euros, la qual cosa incrementa el tipus de retenció màxim de l’45% a l’47%.

3.2 Increment de l’escala de l’estalvi

S’introdueix un nou tram per la part de la base liquidable d’estalvi que excedeixi de 200.000 euros, que passa a tributar d’el 23% a l’26%.

3.3 Increment de les escales aplicables en el règim d’impatriats

En línia amb l’anterior, es modifiquen les escales aplicables als treballadors desplaçats a territori espanyol en els següents termes:

a) S’incrementa de l’45% a l’47% el tipus aplicable a la part de la base liquidable general que excedeixi de 600.000 euros.

b) S’introdueix un nou tram per la part de la base liquidable d’estalvi que excedeixi de 200.000 euros, que passa de l’23% a l’26%.

c) Augmenta de l’45% a l’47% el tipus de retenció aplicable a les retribucions satisfetes per un mateix pagador que excedeixin de 600.000 euros.

3.4 Reducció per aportacions a sistemes de previsió social

Es redueix de 8.000 a 2.000 euros l’import anual màxim d’aportacions i contribucions a sistemes de previsió social amb dret a reducció.

No obstant això, aquest límit s’incrementarà en 8.000 euros (és a dir, fins a 10.000 euros), sempre que l’increment provingui de contribucions empresarials. A aquests efectes, es consideraran com a contribucions empresarials les aportacions pròpies que l’empresari individual realitzi a plans de pensions d’ocupació o mutualitats de previsió social, dels quals, al seu torn, sigui promotor i partícip o mutualista, així com les que realitzi a plans de previsió social empresarial o assegurances col·lectives de dependència dels que, al seu torn, sigui prenedor i assegurat.

Es modifiquen d’acord els límits financers d’aportacions i contribucions als sistemes de previsió social.

Finalment:

a) Es redueix de 2.500 a 1.000 euros el límit anual màxim d’aportacions amb dret a reducció realitzades als sistemes de previsió social a favor de el cònjuge que no obtingui rendiments de la feina ni d’activitats econòmiques o els obtingui en quantia inferior a 8.000 euros anuals .

b) Es redueix de 8.000 a 2.000 euros el límit anual màxim per al conjunt de les reduccions practicades per totes les persones que satisfacin primes a assegurances privades que cobreixin exclusivament el risc de dependència severa o de gran dependència a favor d’un mateix contribuent, incloses les de el mateix contribuent.

3.5 Pròrroga dels límits excloents de l’mètode d’estimació objectiva en l’IRPF

Es prorroguen per al període impositiu 2021 els límits quantitatius que delimiten en l’IRPF l’àmbit d’aplicació de l’mètode d’estimació objectiva en funció de l’volum de rendiments íntegres del conjunt d’activitats econòmiques (250.000 euros -125.000 euros quan s’hagi d’emetre factura i el destinatari sigui empresari o professional-) i de l’volum de les compres en béns i serveis (250.000 euros), amb excepció de les activitats agrícoles, ramaderes i forestals, que tenen el seu propi límit quantitatiu per volum d’ingressos (250.000 euros).

4. Impost sobre el Patrimoni

El Reial decret llei 13/2011 va restablir l’Impost sobre el Patrimoni amb caràcter temporal per als exercicis 2011 i 2012 (després de la seva eliminació pràctica des de 2008 mitjançant l’aplicació d’una bonificació de l’100%). Aquest règim s’ha anat ampliant successivament.

Ara, la LPGE introdueix dues mesures en relació amb l’Impost sobre Patrimoni:

 El manteniment amb caràcter indefinit de l’impost sense necessitat de restabliment anual. Per a això, deroga l’apartat segon de l’article únic de el Reial decret llei 13/2011, de 16 de setembre.

 L’elevació de el tipus de gravamen aplicable a l’últim tram de la tarifa. És a dir, per patrimonis superiors a 10.695.996,06 euros s’aprova una pujada de l’2,5% a l’3,5%.

En tot cas, no s’ha d’oblidar que aquestes modificacions s’introdueixen en la normativa estatal i que algunes comunitats autònomes han fet ús de les seves potestats normatives, establint bonificacions específiques. Per tant, s’haurà de tenir en compte la normativa específica de la comunitat autònoma de residència.

5. Impost sobre el Valor Afegit (IVA)

S’introdueixen les següents modificacions en la Llei 37/1992, de 28 de desembre, reguladora de l’IVA.

5.1 Tipus de gravamen

S’incrementa de el 10% a el 21% el tipus de gravamen aplicable a les begudes refrescants, sucs i gasoses amb sucres o edulcorants afegits.

5.2 Regles de localització de les prestacions de serveis

Es modifica l’àmbit objectiu de la “clàusula de tancament” per la qual es atreu la localització de determinades prestacions de serveis que s’utilitzin o explotin efectivament en el nostre territori, per tal de no aplicar aquesta regla als serveis que, d’acord amb les regles generals, s’entenguin localitzats a Canàries, Ceuta o Melilla.

5.3 Règim simplificat i règim especial d’agricultura, ramaderia i pesca

A l’igual que en l’IRPF per al règim d’estimació objectiva, es prorroguen per 2021, amb vigència indefinida, els límits per a l’aplicació de el règim simplificat (150.000 euros) i de el règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca (250.000 euros).

6. Imposició local i cadastre immobiliari

6.1 Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE)

Es creen nous epígrafs en les Tarifes de l’IAE, per tal de:

a) Classificar de forma específica les activitats de comercialització dels subministraments de caràcter general (electricitat i gas). En concret, s’afegeixen els següents epígrafs, amb quotes nacionals, provincials i municipals:

– Epígraf 151.6, per a la “comercialització d’energia elèctrica”.

– Epígraf 152.2, per a la “comercialització de Gas”.

b) Tenir un epígraf específic per a les grans superfícies comercials que no es dediquen principalment a la roba oa l’alimentació, donant-los un tractament similar als altres centres comercials.

L’epígraf és el 661.9, denominat “un altre comerç mixt o integrat en grans superfícies”, entenent per tal el realitzat de forma especialitzada en establiments amb una superfície útil per a l’exposició i venda a el públic igual o superior als 2.500 m² de productes com ara els relacionats amb el bricolatge i l’equipament de la llar, mobiliari per a la llar i l’oficina, articles electrònics i electrodomèstics, articles per a l’automòbil, articles per a l’esport o altres. La seva quota és municipal.

c) Finalment, tenir un epígraf per a la nova activitat de subministrament d’energia a vehicles elèctrics a través de punts de recàrrega instal·lats en qualsevol lloc, ja sigui a la via pública, gasolineres, garatges públics i privats o en qualsevol altre emplaçament. Es tracta d’l’epígraf 664.2, “punts de recàrrega de vehicles elèctrics”, amb quotes nacional i municipal.

6.2 Cadastre Immobiliari

Es modifica la disposició transitòria segona de l’Text refós de la Llei de Cadastre Immobiliari (Reial Decret Legislatiu 1/2004, de 5 de març), en relació amb la valoració cadastral dels béns immobles rústics.

En concret, es preveu que els tipus avaluadors a què es refereix la disposició, corresponents als diferents cultius i aprofitaments, es recullin, per a la seva aplicació, en els quadres nacional, provincials i municipals aprovats mitjançant resolució del Director General d’el Cadastre.

7. Impostos Especials

Amb efectes des de l’entrada en vigor de la LPGE i vigència indefinida, s’introdueixen les següents modificacions en la Llei 38/1992, de 28 de desembre, d’impostos especials.

Impost sobre l’electricitat

S’introdueixen noves exempcions per:

a) L’energia elèctrica consumida a les embarcacions per haver estat generada a bord d’elles. Aquesta exempció té efectes d’1 de gener del 2015.

b) L’energia elèctrica subministrada que sigui objecte de compensació amb l’energia horària excedentària, en la modalitat d’autoconsum amb excedents acollida a compensació, d’acord amb el que estableix el Reial Decret 244/2019, de 5 d’abril, pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica.

D’altra banda, s’introdueix un nou supòsit de reducció d’al 100% en base imposable sobre la quantitat d’energia elèctrica subministrada o consumida en el transport per ferrocarril.

Finalment, s’estén a l’electricitat utilitzada en el transport per ferrocarril la quota íntegra mínima de 0,5 euros per megawatt-hora (MWh) actualment prevista per l’electricitat utilitzada per a usos industrials o en embarcacions atracades port, que no tinguin la condició d’embarcacions privades d’esbarjo.

8. Altres qüestions

8.1 Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITPyAJD)

S’actualitza en un 2% l’escala de gravamen dels títols i grandeses nobiliaris aplicable en la modalitat d’AJD-documents administratius.

8.2 Impostos sobre les primes d’assegurances

S’eleva de el 6% a 8% per cent el tipus de gravamen de l’Impost sobre les primes d’assegurances.

8.3 Taxes

a) S’eleva en un 1% l’import de les taxes de quantia fixa, excepte les que s’hagin creat o actualitzat específicament per normes dictades des l’1 de gener de el 2019.

Les taxes exigibles per la Direcció Central de Trànsit s’ajustaran, una vegada actualitzades a l’esmentat 1% i, quan l’import resultant tingui tres decimals, a l’cèntim d’euro immediatament superior o inferior segons resulti més pròxim.

b) Es mantenen els imports de les taxes sobre el joc, recollides en el Reial decret llei 16/1977, de 25 de febrer, pel qual es regulen els aspectes penals, administratius i fiscals dels jocs de sort, envit o atzar i apostes.

c) Es manté, amb caràcter general, la quantificació dels paràmetres necessaris per determinar l’import de la taxa per reserva de domini públic radioelèctric.

d) També es mantenen les quanties bàsiques de les taxes portuàries.

e) A més, s’estableixen les bonificacions i els coeficients correctors aplicables en els ports d’interès general a les taxes d’ocupació, d’el vaixell, de l’passatge i de la mercaderia, així com els coeficients correctors d’aplicació a la tarifa fixa de recepció de deixalles generats per vaixells, d’acord amb el que disposa el Text refós de la Llei de Ports de l’Estat i de la Marina Mercant, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2011, de 5 de setembre.

f) El tipus de gravamen de la taxa de supervisió, anàlisi, assessorament i seguiment de la política fiscal, regulat en l’apartat g) de la disposició addicional segona de la Llei Orgànica 6/2013, de 14 de novembre, de Creació de la Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, serà de l’0,00144 per cent.

g) Finalment, en l’àmbit de les taxes ferroviàries, s’actualitzen les taxes per (i) llicència d’empresa ferroviària, (ii) atorgament d’autorització de seguretat i certificat de seguretat, (iii) homologació de centres, (iv) certificació de entitats i material rodant; (V) atorgament de títols i autoritzacions d’entrada en servei i (vi) prestació de serveis i realització d’activitats en matèria de seguretat ferroviària.

8.4 Entitats sense fins lucratius i incentius fiscals al mecenatge

8.4.1 Esdeveniments d’excepcional interès públic

Es declaren com a esdeveniments d’excepcional interès públic, a l’efecte del que disposa la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, els següents esdeveniments (s’indica la denominació d’aquests esdeveniments i la durada dels corresponents programes de suport a aquests):

1) “Bicentenaris de la independència de les Repúbliques Iberoamericanes” (des de la data d’entrada en vigor de la LPGE fins al 31 de desembre de 2023).

2) “150 Aniversari de creació de l’Acadèmia d’Espanya a Roma” (des de l’entrada en vigor de la LPGE fins al 31 de desembre de 2023).

3) Commemoració de l’ «125 aniversari de l’Associació de Premsa de Madrid» (des de l’entrada en vigor de la LPGE fins al 31 de desembre de 2021).

4) Celebració de l’Summit “MADBLUE” (des de l’entrada en vigor de la LPGE fins al 31 de desembre de 2023).

5) “30 Aniversari de l’Escola Superior de Música Reina Sofia” (des de l’entrada en vigor de la LPGE fins el 31 d’agost de 2023).

6) “Any Sant Guadalupense 2021” (des de l’entrada en vigor de la LPGE fins al 31 de desembre de 2022).

7) “Andalusia Valderrama Màsters 2022/2024” (des del 1 de gener de 2022 fins al 31 de desembre de 2024).

8) “Torneig Davis Cup Madrid” (des de l’entrada en vigor de la LPGE fins al 31 de desembre de 2021).

9) “MADRID HORSE WEEK 21/23” (des de l’entrada en vigor de la LPGE fins al 31 de desembre de 2023).

10) “Centenari de l’Rugbi a Espanya i de la Unió Esportiva Santboiana” (des de l’entrada en vigor de la LPGE fins al 31 de desembre de 2023).

11) “Solheim Cup 2023” (des de l’entrada en vigor de la LPGE fins al 31 de desembre de 2023).

12) “IX Centenari de la Reconquesta de Sigüenza” (des l’1 de juliol de 2021 a l’30 de juny de l’2024).

13) “Barcelona Mobile World Capital” (des de l’entrada en vigor de la LPGE fins al 31 de desembre de 2023).

14) “València, Capital Mundial de l’Disseny 2022 / València World Design Capital 2022” (des de l’entrada en vigor de la LPGE fins el 31 d’agost de 2023).

15) “Cinquanta aniversari de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED)” (des de l’entrada en vigor de la LPGE fins al 31 de desembre de 2022).

16) “Centenari de Revista Occident” (des de l’entrada en vigor de la LPGE fins al 31 de desembre de 2023).

17) “50 aniversari de la mort de Clara Campoamor. 90 anys de l’inici d’una democràcia plena (des l’1 de març de 2021 fins el 29 de febrer de 2024).

18) “V Centenari de la mort d’Elio Antonio de Nebrija (des de l’entrada en vigor de la LPGE fins el 30 de desembre de 2023).

19) “Noves Metes II” ( ‘1 de juliol de 2021 fins al 30 de juny de 2024).

20) “250 aniversari del Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC-MNCN)” (des de l’entrada en vigor de la LPGE fins al 31 de desembre de 2021).

21) “Andalusia Regió Europea de l’Esport 2021” (des de l’entrada en vigor de la LPGE fins al 31 de desembre de 2023).

22) “75 aniversari de l’Òpera d’Oviedo” (des l’1 de juliol de 2021 fins al 31 de desembre de 2023).

23) “Hàbits Saludables per al control de el risc Cardiovascular” Aprendre a cuidar-nos “” (des de l’entrada en vigor de la LPGE fins al 31 de desembre de 2023).

24) “Mundials Bàdminton Espanya” (des l’1 de juny de 2021 fins al 31 de desembre de 2023).

25) “Centenari de la Batalla de Covadonga-Cuadonga” (des de l’entrada en vigor de la LPGE fins al 31 de desembre de 2023).

26) “VII Centenari de la Catedral de Palència 2021-2022” (des de l’entrada en vigor de la LPGE fins al 31 de desembre de 2023).

27) “FITUR especial: recuperació turisme” (des de l’entrada en vigor de la LPGE fins al 31 de desembre de 2023).

28) “Programa Esport Inclusiu II” (des l’1 de juliol de 2021 fins al 30 juny 2024).

29) “València 2020-2021, Any Jubilar. Camí de el Sant Calze “(des de l’entrada en vigor de la LPGE fins al 31 de desembre de 2022).

30) “Malalties Neurodegeneratives. Any Internacional de la Investigació i Innovació. Període 2021-2022 “(des de l’entrada en vigor de la LPGE fins al 31 de desembre de 2022).

31) “50 aniversari de l’Hospital Sant Joan de Déu” (des de l’entrada en vigor de la LPGE fins al 31 de desembre de l’2023).

D’altra banda:

1) L’esdeveniment “Espanya País Convidat d’Honor a la Fira de el Llibre de Frankfurt en 2021” (aprovat mitjançant el Reial decret llei 17/2020, de 5 de maig, pel qual s’aproven mesures de suport a el sector cultural i de caràcter tributari per fer front a l’impacte econòmic i social de l’COVID-2019) canvia la seva denominació per la de “Espanya País Convidat d’Honor a la Fira de el Llibre de Frankfurt en 2022” i la durada s’amplia fins al 31 de desembre de 2022 ( abans fins al 30 de novembre de 2021).

2) La durada de l’esdeveniment “Alacant 2021. Sortida Volta a l’Món de Vela”, aprovat pel mateix Reial decret llei 17/2020, s’estableix entre l’1 de gener de 2021 i al 31 de desembre de 2023.

3) La durada de l’esdeveniment “Pla Decenni Milliarium Montserrat 1025-2025”, aprovat per la Llei 3/2017, de 27 de juny s’estableix entre l’1 de febrer de 2019 i el 31 de gener de 2022. “

8.4.2 Activitats prioritàries de mecenatge

En la mateixa línia que en exercicis anteriors, es recull la relació d’activitats i programes prioritaris de mecenatge als efectes que s’apliquin els incentius fiscals previstos per a ells en la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.

Per a aquestes activitats, com en anys anteriors, els percentatges i límits de deduccions que preveu aquesta llei s’elevaran en cinc punts percentuals. Es manté, per la seva banda, el límit de 50.000 euros anuals per cada aportant per a alguna de les activitats assenyalades.

8.5 Indicador Públic de Rendes d’Efectes Múltiples

L’Indicador Públic de Rendes d’Efectes Múltiples (IPREM) a què es remet, entre altres, la normativa de l’IRPF (quan regula l’exempció per als ajuts econòmics atorgats per institucions públiques a persones amb discapacitat o majors de 65 anys per finançar la seva estada a residències o centres de dia) es fixa, per a 2021, en les següents quantitats:

 IPREM diari: 18,83 euros.

 IPREM mensual: 564,90 euros.

 IPREM anual: 6.778,80 euros.

També s’estableix que, quan la referència a el salari mínim interprofessional (SMI) hagi estat substituïda per la referència a l’IPREM (com passa en l’exempció abans esmentada), la quantia anual d’aquest serà de 7.908,60 euros, sempre que l’esmentada referència a l’SMI ho fos en còmput anual (llevat que s’excloguessin expressament les pagues extraordinàries, en aquest cas, la quantia serà de 6.778,80 euros).

8.6 Interès legal de diners i interès de demora

Fins al 31 de desembre de 2021, el tipus d’interès legal de diners es fixa en el 3% i el tipus d’interès de demora en el 3,75%.