Nou pronunciament del Tribunal Suprem sobre les guàrdies localitzades
El Tribunal Suprem reitera que no és temps de treball l’empleat en un sistema de guàrdia localitzada que permet al treballador disposar i organitzar el temps familiar i social i dedicar-se als seus propis interessos, sense altres condicionants que una comunicació telefònica i acudir a solucionar un problema puntual, sense concreció del temps de resposta. Només constituiria temps de treball el corresponent a la prestació efectivament realitzada durant aquest període.
El cas: Guàrdia localitzada i temps de treball
Una cadena de supermercat assigna de manera obligatòria als supervisors, fora de la seva jornada laboral, a través d’un quadrant rotatiu, la prestació d’un servei de guàrdies localitzades, telefònicament,
en diumenge i festius d’obertura comercial, en horari de 8.00 hores a 23.00 hores; no poden apagar el
telèfon i ha d’agafar la trucada. Acudeixen en casos puntuals, quan la botiga té algun problema
perquè no ha pogut obrir; falta personal; problemes de manteniment; ha existit un robatori nocturn o un atracament, per a atendre el personal, o s’ha produït una inundació. L’empresa no estableix el temps mínim per a acudir. No reben compensació per aquestes guàrdies de localització telefònica, que es produeixen aproximadament cada mes i mig.
Davant aquesta situació, una de les representacions sindicals interposa demanda de conflicte col·lectiu
sol·licitant que es declari el dret dels treballadors afectats al fet que les guàrdies localitzades realitzades els diumenges i festius d’obertura comercial siguin considerades com a temps efectiu de treball i, en conseqüència, remunerades en la forma establerta pel conveni col·lectiu. El TSJ(*) desestima la demanda i el sindicat interposa recurs de cassació davant el TS(*).
Per a resoldre el recurs, el TS recorda que tant la seva doctrina com la del TJUE(*) han establert que el
període de guàrdia en règim de disponibilitat no presencial només haurà de ser considerat temps de
treball si les limitacions imposades (al) treballador durant aquest període són de tal naturalesa que afecten
objectivament i de manera considerable a la seva capacitat per a administrar lliurement, en aquest mateix període, el temps durant el qual no es requereixen els seus serveis professionals i per a dedicar-lo als seus propis interessos.
Recorda que el TJUE ha considerat temps de treball en quan el treballador està obligat a romandre en el seu domicili durant el període de guàrdia, a estar a la disposició de l’empresari i de presentar-se en el seu lloc de treball en un termini de 8 minuts, però que no succeeix el mateix quan el treballador efectua una guàrdia localitzada, que implica que estigui accessible permanentment sense no obstant això haver de ser present en el lloc de treball.
Aplicant aquesta doctrina al supòsit jutjat, el TS assenyala que han de valorar-se les limitacions que
provoca aquest règim de guàrdies localitzades obligatòries per als supervisors, fora de la seva jornada laboral. Assenyala que la cadència en l’acompliment i la inexistència d’un temps de resposta delimitat, que s’addicionen a la llibertat d’establir el lloc en el qual poden trobar-se, permeten afirmar que no es
genera als treballadors una limitació de tal entitat que determini la qualificació de la totalitat del període
de guàrdia de localització telefònica com a temps de treball efectiu. Els treballadors afectats tenen la facultat de determinar la seva ubicació i d’administrar lliurement el temps personal, familiar i social, sempre que es garanteixi la comunicació telefònica, i la possibilitat d’acudir a la botiga, sense fixació del temps mínim per a això, en els casos puntuals relacionats.
Per això, el TS conclou que les limitacions imposades als treballadors en les guàrdies no presencials
de localització telefònica no aconsegueixen un elevat grau d’intensitat, permetent-los disposar i organitzar el temps familiar i social i dedicar-se als seus propis interessos sense altres condicionants que aquesta comunicació per telèfon, i acudir a solucionar un problema puntual, sense concreció en el temps de resposta. En conseqüència, només constituiria temps de treball el corresponent a la prestació
efectivament realitzada, en el seu cas, durant aquest període.
Per tot això, es desestima el recurs plantejat confirmant la sentència dictada pel TSJ.
Qualsevol dubte que els sorgeixen respecte a aquest tema no dubtin a dirigir-se a nosaltres, telefònicament a Isabel Torre Carazo o a la seva e mail itc@btsasociados.com, estarem encantats a atendre’ls.
TJUE(*) Tribunal de Justícia de la Unió Europea
TS(*)Tribunal Suprem
TSJ(*) Tribunal Superior de Justícia