Pot aplicar-se la legislació sobre consumidors a un préstec destinat a muntar un negoci?

El TS que no pot aplicar la legislació tuïtiva de la legislació de consumidors respecte dels controls de transparència i abusivitat en els supòsits en què el prestatari no ho sigui. Això passa, entre altres casos, quan el préstec no se sol·licita per satisfer les seves necessitats personals, sinó per a l’exercici d’una activitat professional.

Una persona dedicada professionalment a la traducció subscriu un préstec hipotecari sobre el seu habitatge i un local de la seva propietat per finançar la posada en marxa d’un negoci d’hostaleria.

El préstec resulta impagat per la qual cosa el banc executa la hipoteca, però la persona demana la nul·litat del préstec basant-se en l’abusivitat de determinades clàusules.

El JPI desestima la demanda en considerar que la persona era un empresari i que per tant no li era aplicable la regulació sobre consumidors. L’AP, però, declara la nul·litat de determinades clàusules del préstec relatives a l’interès moratori, el venciment anticipat i el pagament de despeses. L’AP considera la persona com a consumidora perquè la finalitat del préstec era diferent al del seu exercici professional.

El banc recorre en cassació davant del TS en considerar que si la finalitat del préstec era muntar un negoci, no pot considerar-se una operació de consum.

Per definir el concepte de consumidor, s’ha de seguir les següents pautes (TJUE 25-1-18, assumpte C-498/16):

S’ha d’interpretar en relació amb la posició de la persona en el contracte i amb la finalitat i naturalesa d’aquest i no amb la situació subjectiva de la persona: una persona pot ser consumidor en un contracte i professional en un altre.
Només als contractes celebrats fora de qualsevol activitat o finalitat professional per satisfer necessitats de consum privat els és aplicable la regulació sobre consumidors.
El concepte de consumidor és independent als coneixements i la informació que la persona té.
Si el contracte està parcialment relacionat amb l’activitat professional només se li aplica la regulació sobre consum si el vincle amb l’activitat professional és marginal.

Resulta clar que la finalitat del préstec que va sol·licitar la persona no era satisfer les seves necessitats personals, sinó muntar un negoci, de manera que l’operació no estava acollida a la legislació de consumidors. L’exclusió de la qualitat de consumidor fa improcedent realitzar controls de transparència i abusivitat.

STS Sala 1a d’11 abril de 2019. EDJ 2019/555298