President: Legitimació per a actuar en benefici de la comunitat

El TS declara que el president pot representar a la comunitat en judici encara que no tingui autorització expressa de la junta, ni actuï en nom propi com a propietari, ni li autoritzin els estatuts, si ho fa buscant el benefici d’aquesta de forma coherent.

Una comunitat de propietaris va arribar a un acord amb el promotor pel qual aquest cedia un local comercial a la comunitat, en compensació per la diferència de metres reals que tenia un solar comunitari amb els metres recollits en les escriptures de la finca.

En una junta posterior es va aprovar aquesta permuta, el condicionament del local com a club social i es va facultar a la junta rectora a realitza les gestions necessàries per a complir l’acord, entre les quals s’incloïa l’elevació a escriptura pública. Aquests acords van ser aprovats unànimement i no van ser impugnats. Temps després, en una altra junta es va aprovar una vessa per a pagar l’import de l’IVA corresponent al local. Tots els veïns sense excepció van contribuir a aquesta.

Una propietària ha impugnat un recent acord que, en execució de l’acordat en aquestes juntes, pretén formalitzar l’escriptura pública de la transmissió d’aquest local. Considera que l’acord és contrari a la llei perquè modifica el títol constitutiu sense haver-se aprovat per unanimitat ja que ella sempre ha mostrat la seva oposició. Al·lega a més la falta de legitimitat del president ja que no ha estat autoritzat prèviament per la junta per a actuar en judici.

El tribunal de primera instància va estimar la demanda i va declarar que l’acord impugnat era contrari a la llei ja que no s’ha acreditat que existís la unanimitat que es requeria.

La comunitat va interposar recurs d’apel·lació al·legant confusió i incongruència de la sentència perquè l’acord no podia ser impugnat separadament de l’acord originari ja que aquest no va ser impugnat, a més la nul·litat de l’acord causaria un gran perjudici a la comunitat.

L’AP va estimar el recurs i considera que, si bé no hi ha autorització expressa al president, no pot entendre’s que aquest actués al marge de la comunitat sinó que en defensa coherent d’aquesta. Així mateix l’acord impugnat no és més que una execució dels anteriors, que no van ser impugnats i per a aprovar aquest no era necessària la unanimitat.

La propietària interposa recurs de cassació fonamentat en dos motius. El primer és la falta de legitimació del president i el segon és per la falta d’unanimitat en l’aprovació dels acords, que implicaven la modificació del títol constitutiu i per tant era necessari el vot unànime dels propietaris.

Per al TS, igual que l’AP, la transacció va ser aprovada en la primera junta per unanimitat, i l’acord impugnat sol persegueix executar el decidit en aquell. Quant a la falta de legitimitat del president el TS entén que la demandada és la comunitat i que, davant la seva falta de personalitat jurídica, és el president qui la representa en judici. En aquest cas el president defensa una transacció beneficiosa per a la comunitat no sent cert que ho faci a esquena dels comuners pel que desestima el recurs i confirma la sentència.