Prestació per atur i extinció de treball en una altra empresa durant excedència voluntària

El TS declara que quan el contracte s’extingeix durant el període de prova, per al reconeixement de la prestació contributiva d’atur s’exigeix ​​que hagin transcorregut almenys 3 mesos des de l’extinció de la relació laboral anterior. No s’exigeix ​​aquest requisit, per contra, quan el cessament en la relació anterior es produeix per excedència voluntària, sense que hagi finalitzat la seva durada, ja que el contracte no s’ha extingit sinó que està en suspens.

El treballador, en situació d’excedència voluntària per un període de 2 anys des de l’2016.08.10, subscriu un contracte indefinit amb una altra empresa el 2016.09.01, establint-se un període de prova de 6 mesos. El 2016.11.04, l’empresa resol el contracte de manera que el treballador sol·licita la prestació contributiva per desocupació. El servei públic d’ocupació denega la prestació per considerar que el treballador no es trobava en situació legal de desocupació ja que la relació laboral es va extingir durant el període de prova a instàncies de l’empresari sense que hagués transcorregut el termini de 3 mesos des de l’extinció de la seva anterior relació laboral.

El treballador presenta demanda d’atur que és desestimada tant en primera instància com en suplicació. Per això recorre en cassació per a la unificació de doctrina sostenint que l’extinció del contracte per desistiment de l’ocupador en el període de prova encaixa en la situació legal de desocupació derivada del cessament per causes alienes a la voluntat del treballador.

Assenyala la Sala que la LGSS recull la situació legal de desocupació dels treballadors la relació laboral s’extingeixi “per resolució de la relació laboral durant el període de prova a instància de l’empresari, sempre que l’extinció de la relació laboral anterior s’hagués causa de algun dels supòsits previstos en aquest apartat o hagi transcorregut un termini de tres mesos des de l’extinció “. Pel TS aquesta disposició no és aplicable al supòsit de fet ja que, tot i haver-se extingit el contracte durant el període de prova, no concorre el supòsit relatiu a l’extinció de la relació laboral anterior. Aquell vincle es troba suspès per l’excedència voluntària, i no pot exigir al treballador que sol·liciti el reingrés a l’empresa atès que la seva durada no ha finalitzat.

Considera, per contra, que el treballador es troba en atur real pel cessament en la segona empresa, i és aplicable el art.267.1.a.3º relatiu al cessament esdevingut per voluntat de l’ocupador.Considera, per contra, que el treballador es troba en atur real pel cessament en la segona empresa, i és aplicable el art.267.1.a.3º relatiu al cessament esdevingut per voluntat de l’ocupador.

STS Sala 4a de 5 març de 2019. EDJ 2019/544198