Procedent l’acomiadament d’una treballadora que, de baixa per depressió, publicava continguts en Instagram

Una treballadora d’una empresa dedicada a la venda de llibres i revistes des de l’any 2008, va demanar la baixa per incapacitat temporal per depressió a la fi de juliol de 2022, al·legant un estat emocional ansiós, dèficits cognitius i de concentració, pèrdues de memòria i desesperança.

Una situació que, segons ella, l’obligava a estar medicada i que li impedia sortir de casa. No obstant això això, durant els mesos en què va estar incapacitada.

Tanmateix l’empleada s’anunciava com coach nutricional a través de les xarxes socials publicat contingut en xarxes socials sobre bellesa i salut, donant consells als usuaris sobre diferents productes d’estètica i dietètica, i fomentant el consum dels articles d’una marca, és incompatible amb una incapacitat temporal per depressió.

La Sala social del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana després de desestimar el recurs de suplicació interposat per la treballadora d’una empresa que, arran de publicar sengles publicacions en el seu compte personal d’Instagram, va ser acomiadada disciplinàriament, malgrat que ella al·legava que tot era pur ‘postureo’.

La magistrada recorre a la jurisprudència per a desestimar el recurs

Segons el Tribunal Suprem de Justícia de la Comunitat Valenciana la qüestió a resoldre girava entorn a determinar si la demandant havia comès un incompliment laboral greu i culpable que pogués donar lloc a l’acomiadament disciplinari.

La magistrada encarregada de resoldre el cas ha conclòs que, si la demandant va tenir energia, concentració i ganes per a publicitar productes, aconsellar estils de vida i tractaments de nutrició i bellesa en una plataforma tan competitiva com Instagram, també era capaç d’exercir degudament el seu treball d’oficial administratiu en l’empresa per a la qual prestava serveis amb un contracte indefinit.

L’argument que la demandant realitzava simplement «postureo» no se sosté, ja que realitzar publicacions gairebé diàries, encara que siguin digitals, requereix una tasca de selecció de continguts i fotos que no és automàtica. Això implica esforç, concentració i atenció, la qual cosa és incompatible amb un dèficit cognitiu i de memòria, i en definitiva, amb un trastorn psíquic incapacitant.

Conclusió

El tribunal ha procedit a desestimar el recurs interposat i a confirmar la sentència d’instància.

Qualsevol dubte que els sorgeixen respecte a aquest tema no dubtin a dirigir-se a nosaltres, telefònicament a Úrsula Olivares Lamela o a la seva e mail uol@btsasociados.com, estarem encantats a atendre’ls.