Procediment sancionador: desaparició d’interrupcions justificades

El TS anul·la la possibilitat de computar com interrupció justificada el temps derivat de l’ordre de completar l’expedient en el procediment inspector associat.

L’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals (AEDAF) interposa recurs contra el RD 1072/2017, pel qual es va modificar el Reglament general del règim sancionador tributari (RSAN).

D’entre l’articulat que s’impugna, s’inclou l’article relatiu a la possibilitat de computar com una interrupció justificada el retard en un procediment sancionador derivat d’un procediment inspector en què es completa l’expedient (RSAN art.25.4). La interrupció comprèn el temps que duren les actuacions complementàries.

El recurrent al·lega que l’apartat impugnat no té habilitació legal suficient. La norma que pren com a referència el RD 1072/2017 per justificar la interrupció (LGT art.104.2 i 211.2) se situa dins de les especialitats dels procediments administratius en matèria tributària, de la qual s’exclou a la potestat sancionadora.

La Sala, després d’analitzar la normativa aplicable, conclou que la remissió que es fa a la LGT art.104.2 s’ha d’entendre només als efectes del còmput del termini màxim de resolució i l’obligació de notificar, sense incloure altres aspectes que es regulen en el article i entre els quals s’inclouen les interrupcions.

A més posa de manifest que no té sentit que no tenint actualment de rellevància temporal les actuacions complementàries en el curs del procediment inspector, atorgar-los transcendència en el procediment sancionador quan resulta contrari a la regla general de la regulació d’aquest procediment, que és la inexistència de causes d’interrupció.

Per tot això, el TS estima el recurs en aquest punt i declara la nul·litat del RD 1072/2017 art. únic. 09:00: ni existeix habilitació legal, ni es pot considerar justificada una interrupció en el procediment sancionador per raó d’un procediment diferent com és l’inspector, que per mandat legal està separat.