Quina sanció inferior a l’acomiadament es pot imposar si no hi ha conveni col·lectiu aplicable?

El TSJ País Basc entén que la inexistència de conveni col·lectiu aplicable no priva l’empresa de la seva potestat sancionadora que pot exercir d’acord amb l’ET, i pot imposar una sanció de suspensió d’ocupació i sou, en lloc de la sanció d’acomiadament per transgressió de la bona fe contractual davant de greus incompliments del treballador.

Una empresa decideix sancionar disciplinàriament al seu treballador d’acord amb l’articulat del conveni col·lectiu aplicable que únicament remet a la legislació vigent, a l’ET. Encara que l’empresa fa constar a la carta que considera que hi ha un incompliment greu i culpable, una transgressió de la bona fe contractual, que pogués ser sancionable amb l’acomiadament decideix imposar tan sols una sanció de suspensió de sou i feina de 13 dies.

El treballador va impugnar la sanció disciplinària que va ser confirmada pel jutjador d’instància. En suplicació, sense qüestionar els fets imputats, el recurrent planteja la manca de tipicitat de la sanció en no existir conveni aplicable, tampoc un reglament de règim interior alternatiu.

No obstant això, el TSJ considera que l’exigència de tipicitat es compleix en haver fundat la seva sanció l’empresari en diversos articles de l’art. 5a i c); 20.1 i 2; 54.2.d); 58.1 i 60.2 ET. Especialment en la transgressió de la bona fe contractual, com a causa d’acomiadament disciplinari, donant ple coneixement al treballador de les causes motivadores de la falta imputada i de la sanció imposada amb graduació atenuada sobre la màxima d’acomiadament prevista.

Encara que l’empresa no ho esmenta, la cobertura podria haver derivat fins i tot de l’Acord de cobertura de buits que encara que va ser establert el 1997.05.13 durant 5 anys però que es va seguir aplicant després de manera orientativa admetent la jurisprudència.

No canvia les conclusions del TSJ, la jurisprudència citada pel recurrent, ja que quan no hi ha Conveni Col·lectiu ha de prendre l’ET, com la norma legal mínima que regula el contracte i l’altra sentència citada no era aplicable al cas.

El TSJ entén, per contra, que és clarificadora recent doctrina judicial que considera complerts els principis de legalitat, tipicitat i proporcionalitat a un supòsit en què sense conveni aplicable, es sanciona a un treballador qualificant els fets imputats de molt greus, mereixedors d’acomiadament, també se li imposa una sanció inferior. Fent seus els arguments d’aquesta sentència raona el TSJ que el fet que l’empresa no tingui conveni col·lectiu no implica que no tingui potestat sancionadora, ja que els incompliments se sancionen d’acord amb la graduació de les faltes i sancions que s’estableixin en disposicions legals , com l’ET -tal com succeeix en el cas concret-, o en el Conveni Col·lectiu aplicable.