Registrador de la propietat És garantia de tenir coneixement en productes financers complexos?

El TS declara que la condició de registrador del client no li converteix, per si sola, en un inversor expert amb coneixements específics sobre la naturalesa i riscos associats als productes financers complexos.

Un registrador de la propietat adquireix una sèrie de productes financers complexos mentre que els seus fills subscriuen obligacions subordinades. Uns anys després, pare i fills reben una carta del banc indicant que s’anava a procedir a la recompra obligatòria dels productes amb una pèrdua del 10% i la seva immediata reinversió en bons convertibles en accions ordinàries.Un registrador de la propietat adquireix una sèrie de productes financers complexos mentre que els seus fills subscriuen obligacions subordinades. Uns anys després, pare i fills reben una carta del banc indicant que s’anava a procedir a la recompra obligatòria dels productes amb una pèrdua del 10% i la seva immediata reinversió en bons convertibles en accions ordinàries.

Els clients demanden al banc sol·licitant la nul·litat dels contractes i el rescabalament dels danys i perjudicis causats per l’incompliment del banc de la seva obligació d’informació.

El JPI estima la demanda en destacar que no s’havia acreditat per part del banc del lliurament de la informació dels riscos. També destaca que la condició de registrador de la propietat no significava que es tractés d’un client expert amb coneixements específics en aquest tipus de productes.

El banc apel·la la sentència i l’AP la revoca en considerar que encara que no es va complir l’obligació de prestar informació, la condició de registrador li feia un profund coneixedor del dret. Així, encara que no fos un expert, els seus coneixements tècnics li permetien que, amb una lectura del fullet i el context del mercat immobiliari, tingués suficients dades sobre l’estat de l’economia.

Els clients recorren en cassació la sentència de l’AP davant el TS que reitera que en l’àmbit del mercat de valors i els productes d’inversió, l’incompliment de l’haver d’informació, si bé no impedeix que es conegui la naturalesa i els riscos del producte, porta a presumir la falta de coneixements suficients en el client.

Assenyala la Sala que la condició de registrador del client no li converteix, per si sola, en un inversor expert amb coneixements específics sobre la naturalesa i riscos associats als productes financers complexos, per més que de la seva qualificació professional pugui presumir-se un coneixement profund del Dret registral i del trànsit patrimonial.

A més, en el present cas, on no consta que el client comptés amb l’assessorament extern d’experts en productes financers de risc, ni amb una experiència prèvia d’inversió en aquests productes financers complexos

Finalment, l’obligació d’informació que estableix la normativa legal és una obligació activa que obliga al banc, no una obligació de mera disponibilitat; pel que el compliment d’aquesta obligació no pot deixar-se a les iniciatives que presentin els propis clients, perquè sense coneixements experts en el mercat de valors, els clients no poden saber quina informació concreta han de buscar ells mateixos, o requerir al professional.