Relació dels riders amb la plataforma de repartiment: TRADE

El TSJ Madrid considera que no és laboral, sinó típica d’una relació de TRADE. La sentència conté un vot particular favorable a considerar la relació com a laboral en línia amb el TSJ Astúries que va dictar la primera sentència en suplicació sobre aquesta qüestió.

Un repartidor de Glovo presenta, davant de la plataforma de repartiment, 3 demandes successives: d’acomiadament tàcit, en primer lloc; d’extinció indemnitzada del contracte per falta d’ocupació efectiva, en segon lloc, i finalment, d’acomiadament exprés.

Un Jutjat del Social desestima les 3 demandes tramitades de forma acumulada, sent la nota comuna a totes elles la petició de reconeixement de laboralitat de la relació existent entre les parts. Enfront de la qualificació del treballador com TRADE, recorre el treballador en suplicació en considerar que la seva relació amb l’empresa reuneix les característiques pròpies d’un contracte de treball (remuneració, ajeneidad i dependència).

El TSJ Madrid considera que en el treballador concorren les notes característiques de TRADE, el que s’evidencia en les següents circumstàncies.

• Llibertat d’elecció de la franja horària en què desitjava treballar. Dins d’aquest període el treballador podia no activar la posició autoassignació, el que significa que desitja no ser-hi.
• Llibertat per a acceptar les comandes que vol fer, i pot rebutjar-fins i tot un cop iniciada la seva execució.
• Llibertat per triar la ruta per arribar a la destinació fixat pel client, d’aquesta qui estableix les característiques del producte i la forma de lliurament, establint-se una relació directa entre el repartidor i el client.
• Realització personal de l’activitat sense tenir treballadors al seu càrrec, posant per la seva banda els escassos mitjans materials exigits per dur-la a terme: una moto i un telèfon mòbil.
• L’afiliació al RETA.
• La retribució basada en el nombre de serveis prestats i no fixada per unitat de temps.
• No existència de pacte d’exclusivitat, amb respecte dels límits que marca la pròpia definició de TRADE.
• No necessitat de justificar les absències i bastarà la mera comunicació.
• Assumpció de la responsabilitat del bon fi del servei, cobrant-sol si el client acabava satisfet, i assumpció davant el client final dels danys o pèrdues que pogués sofrir el producte durant el transport.

A partir d’aquestes notes, el TSJ Madrid conclou que el repartidor organitzava amb total autonomia la seva pròpia activitat sense cap sotmetiment al cercle rector i organicista empresarial.

La prestació personal de l’activitat i el caràcter retribuït de la mateixa exclouen la concurrència de les notes més destacades d’una relació laboral: dependència i ajeneidad. Per això, el TSJ Madrid desestima el recurs.