Requisits per a l’extinció de la pensió compensatòria

L’AP acorda l’extinció de la pensió compensatòria reconeguda a l’esposa com a conseqüència del divorci, ja que la situació econòmica de la beneficiària ha experimentat una millora important a partir de la liquidació dels béns guanys, gràcies a la gestió d’aquest patrimoni. els diners obtinguts en l’adquisició de béns immobles per al posterior arrendament.

El jutjat de primera instància va desestimar demanda de modificació de mesures en sol·licitud d’extinció d’aquesta pensió compensatòria, en què l’ara recurrent al·legava un empitjorament en la seva situació econòmica i millora notable en la de l’exesposa, a causa de l’adquisició i la gestió de un patrimoni immobiliari després de la liquidació dels béns de guanys, que li reporta rendes en concepte de lloguer, encara que no s’hagi incorporat al mercat laboral.

La Sala assenyala que la doctrina del TS estableix que el pressupost essencial d’una pensió compensatòria rau en la desigualtat que resulta de la confrontació entre les condicions econòmiques de cadascú, abans i després de la ruptura. No cal provar l’existència de necessitat -el cònjuge més desafavorit en la ruptura de la relació pot ser creditor de la pensió, encara que tingui prou mitjans per mantenir-se per si mateix-, però sí que s’ha de provar que s’ha patit un empitjorament en la seva situació econòmica en relació amb què gaudia en el matrimoni i respecte a la posició que gaudeix l’altre cònjuge. Però tampoc no es tracta d’equiparar econòmicament els patrimonis, perquè no significa paritat o igualtat absolut entre dos patrimonis

D’altra banda, existia un debat doctrinal a determinar si la fixació d’una pensió compensatòria temporal està prohibida o no per la normativa legal, i si aquesta possibilitat, segons les circumstàncies del cas, pot complir la funció reequilibradora, és a dir, pot actuar com a mecanisme corrector del desequilibri econòmic generat entre els cònjuges.

Insisteix el Tribunal, seguint la jurisprudència del Suprem, que no constitueix una renda vitalícia, pòlissa dassegurança vitalícia o garantia vitalícia de sosteniment, ni pot operar com una clàusula de duresa, ja que el matrimoni no crea un dret a percebre una pensió, i que el dret a la pensió compensatòria té caràcter relatiu, personal i condicionable. A més; la temporalització pot exercir una funció instrumental d’estimulació o incentiu indiscutible per al perceptor amb vista a obtenir el reequilibri a través de l’autonomia econòmica, entesa com a possibilitat de desenvolupar-se autònomament, i, en concret, trobar aviat una col·locació laboral o professional.

La temporalitat de la pensió compensatòria- ha quedat resolta per la reforma de l’  Art. 97 CC (EDL 1889/1)  operada per la  Llei 15/2005, de 8 de juliol (EDL 2005/83414) , per la qual es modifica el Codi Civil i la Llei d’Enjudiciament Civil en matèria de separació i divorci, en establir que la pensió compensatòria podrà consistir en una pensió temporal o per temps indefinit, o en una prestació única, segons determini el Conveni regulador o la sentència.

Factors per establir-la

Entre els més destacats, i, sense ànim exhaustiu, cal esmentar: l’edat, la durada efectiva de la convivència conjugal, la dedicació a la llar i als fills; quants necessiten atenció futura; estat de salut, i la seva recuperabilitat; treball que el creditor exerceixi o pugui exercir per la seva qualificació professional; circumstàncies del mercat laboral en relació amb la professió del perceptor; facilitat d’accedir a una feina remunerada -perspectives reals i efectives d’incorporació al mercat laboral-; possibilitats de reciclatge o tornar -reinserció- a l’anterior treball (que es va deixar pel matrimoni); preparació i experiència laboral o professional; oportunitats que ofereix la societat, etc.

Es preciso que conste una situación de idoneidad o aptitud para superar el desequilibrio económico que haga desaconsejable la prolongación de la pensión. Se trata de apreciar la posibilidad de desenvolverse autónomamente. Y se requiere que sea posible la previsión «ex ante» de las condiciones o circunstancias que delimitan la temporalidad; una previsión, en definitiva, con certidumbre o potencialidad real determinada por altos índices de probabilidad, que es ajena a lo que se ha denominado «futurismo o adivinación».

Aplicant l’anterior doctrina al cas concret, és obvi que la situació econòmica de la demandada ha experimentat una important millora a partir de la liquidació dels béns guanys, invertint els diners obtinguts en l’adquisició de béns immobles per al posterior arrendament, trobant-se a partir aquestes adquisicions en una situació d’idoneïtat o aptitud per superar el desequilibri econòmic que fa desaconsellable la prolongació de la pensió.

Es tracta d’apreciar la possibilitat de moure’s autònomament, i certament, la important quantitat de diners percebuts per la demandada a conseqüència de la liquidació de béns guanys, li ha permès adquirir tres habitatges que té llogats, percebent les corresponents rendes.

Aquesta situació patrimonial, unida a la quantitat que percep mensualment una assegurança privada, comporta l’extinció de l’obligació de l’actor d’abonar la pensió compensatòria en haver desaparegut el desequilibri econòmic que va produir la ruptura matrimonial fa vint-i-un anys.