Responsabilitat de Notari: Requisits
El TS declara que perquè procedisca declarar responsable al notari pels danys causats a un client per manca d’informació és necessari que s’acrediti la seva falta de diligència professional.
Té el seu origen en una demanda de responsabilitat per negligent assessorament prestat per un notari en l’exercici de la seva professió. Es va al·legar que, com a conseqüència del defectuós assessorament prestat pel demandat, no va poder aplicar a una donació que li van fer els seus pares la reducció en la quota prevista en la legislació valenciana. Va identificar el dany amb la quantia de les liquidacions realitzades per l’administració tributària, així com els recàrrecs que va pagar.
El jutjat va desestimar la demanda en entendre que hagués quedat acreditat el dol, culpa o ignorància inexcusable requerits per declarar la responsabilitat civil. L’Audiència, per contra, ha considerat que el notari va incórrer en error, que va haver d’informar prèviament dels requisits exigits per la normativa fiscal per gaudir de la reducció de la base imposable i després advertir en el moment de l’escriptura pública que havia transcorregut el termini per a sol·licitar la reducció.
La Sala precisa que els notaris, com a professionals del dret tenen la missió d’assessorar als que reclamen el seu ministeri i aconsellar-los els mitjans jurídics més adequats per a l’assoliment dels fins lícits que aquells es proposen assolir.
A més, han de tenir uns coneixements fiscals mínims per preveure, entendre i explicar les conseqüències fiscals dels negocis jurídics reflectits en els documents que autoritzen, sense que d’això es pugui inferir que els notaris han d’assumir la funció d’assessors fiscals de les operacions o negocis jurídics que autoritzen ni fer-se responsables del resultat fiscal, més quan les qualificacions tributàries tenen criteris divergents segons l’òrgan administratiu o judicial.
En el present cas no s’adverteix que la conducta del notari demandat sigui susceptible de ser qualificada com a integrant d’una infracció del deure de diligència professional. Considera el Tribunal que no pot parlar-se d’un error que permeti apreciar la culpa o ignorància inexcusable del notari perquè el tema es va discutir en els tribunals de justícia. A més, l’actor no va intentar esgotar la via administrativa, de manera que ni pot apreciar negligència professional del notari ni l’actor pot pretendre que sigui el notari qui assumeixi el pagament de les quantitats liquidades per l’òrgan tributari.