Responsabilitat del FOGASA en cas d’insolvència
El TS considera que la responsabilitat de FOGASA no deriva de l’acte extintiu o de l’impagament salarial sinó que el fet causant de la mateixa és la insolvència empresarial. I la insolvència s’entén que produeix els seus efectes des del moment del seu primitiu reconeixement, de manera que els subsegüents procediments, tot i exigint cada un la seva pròpia declaració d’insolvència, a l’derivar de la primitiva, no tenen caràcter constitutiu per a l’exigència de la responsabilitat del FOGASA més que pel que fa a l’específic crèdit del creditor però no en el de la seva data en funció de la de l’acte en què es reflecteix.
Una treballadora va veure extingit el seu contracte el 13-5-2011 en el marc d’un ERO, i per sentència de 2012.11.05 es va condemnar a l’empresa a l’abonament d’una quantitat en concepte d’indemnització i salaris. El 2013.03.13 mitjançant decret, en execució es va declarar a l’empresa en situació d’insolvència respecte de la quantitat deguda al treballador i amb caràcter provisional, en el qual s’indicava que l’empresa ja havia estat declarada en situació d’insolvència provisional en resolució dictada el 2012.06.08. El 2013.03.15 la treballadora va presentar sol·licitud de prestacions al FOGASA.
Se plantea recurso de casación para la unificación de doctrina a fin de determinar la fecha que ha de considerarse como de declaración de insolvencia a los efectos de las cantidades a garantizar por el FOGASA, y su fecha de entrada en vigor.
La responsabilidad de FOGASA no deriva del acto extintivo o del impago salarial sino que el hecho causante de la misma es la insolvencia empresarial que provoca la protección o garantía que el legislador ha establecido a favor de los trabajadores y con cargo a este organismo.
La declaración de insolvencia obtenida en un procedimiento judicial laboral pone de manifiesto la imposibilidad de la empresa de hacer frente a sus obligaciones que, aunque se produzca en un determinado procedimiento y respecto de otros concretos ejecutantes, sirve para hacerla valer en otros procesos laborales posteriores siempre que no se constate la existencia de nuevos bienes. Por tanto, es admisible dictar un Decreto de declaración de insolvencia en un proceso de ejecución laboral sin necesidad de reiterar más trámites que la de una posible audiencia a las partes para dejar constancia de la inexistencia de nuevos bienes.
En definitiva mientras no haya evidencia de otra cosa, la insolvencia se entiende que produce sus efectos desde el momento de su primitivo reconocimiento y, por tanto, que, en esas circunstancias, los subsiguientes procedimientos, aun exigiendo cada uno su propia declaración de insolvencia, al traer causa de la primitiva, no tienen carácter constitutivo para la exigencia de la responsabilidad del FOGASA más que en lo relativo al específico crédito del acreedor pero no en lo de su fecha en función de la del auto en que se refleja.
Es planteja recurs de cassació per a la unificació de doctrina per tal de determinar la data que ha de considerar-se com de declaració d’insolvència als efectes de les quantitats a garantir pel FOGASA, i la seva data d’entrada en vigor.
La responsabilitat de FOGASA no deriva de l’acte extintiu o de l’impagament salarial sinó que el fet causant de la mateixa és la insolvència empresarial que provoca la protecció o garantia que el legislador ha establert a favor dels treballadors i amb càrrec a aquest organisme.
La declaració d’insolvència obtinguda en un procediment judicial laboral posa de manifest la impossibilitat de l’empresa de fer front a les seves obligacions que, encara que es produeixi en un determinat procediment i respecte d’altres concrets executants, serveix per fer-la valer en altres processos laborals posteriors sempre que no es constati l’existència de nous béns. Per tant, és admissible dictar un decret de declaració d’insolvència en un procés d’execució laboral sense necessitat de reiterar més tràmits que la d’una possible audiència a les parts per deixar constància de la inexistència de nous béns.
En definitiva mentre no hi hagi evidència d’una altra cosa, la insolvència s’entén que produeix els seus efectes des del moment de la seva primitiu reconeixement i, per tant, que, en aquestes circumstàncies, els subsegüents procediments, tot i exigint cada un la seva pròpia declaració d’insolvència, a derivar de la primitiva, no tenen caràcter constitutiu per a l’exigència de la responsabilitat del FOGASA més que pel que fa a l’específic crèdit del creditor però no en el de la seva data en funció de la de l’acte en què es reflecteix.
STS Sala 4a de 10 abril de 2019. EDJ 2019/592371