Restabliment de el patrimoni net d’una empresa

Causa de dissolució.

Aquesta situació es produeix quan el patrimoni net d’una empresa -la diferència entre l’actiu i el passiu és inferior a la meitat de la xifra de capital social (per exemple, si una societat limitada que es va constituir amb una xifra de capital social de 10.000 euros, arribat un determinat moment el balanç de la societat indica que hi ha hagut pèrdues o despeses per 6.000 euros i el seu patrimoni net és de 4.000 euros).

En aquests casos, la normativa societària considera que existeix un risc real per part de la societat de no poder atendre totes les seves obligacions de pagament, de manera que obliga els seus socis i administradors a dissoldre l’empresa, llevat que s’adoptin una sèrie de mesures que reequilibrin aquesta situació patrimonial negativa. És a dir, què es pot fer per evitar haver de dissoldre la societat, com diu la Llei, per les pèrdues acumulades.

Abans de començar amb la descripció d’aquestes alternatives, destacar el risc que hi ha que en el cas de prolongar-se en el temps aquesta situació de desequilibri sense haver realitzat cap acció per solucionar o inclusivament la dissolució de la societat, ja que hi ha una eventual directa responsabilitat de l’ administrador pels deutes socials posteriors a l’esdeveniment de la causa legal de dissolució, això vol dir que l’administrador pot haver de respondre amb el seu propi patrimoni personal pels deutes socials.

En particular, la normativa preveu que aquesta responsabilitat comença a partir de l’transcurs de dos (2) mesos sense que els administradors hagin complert amb l’obligació de convocar la junta general perquè adopti, si escau, l’acord de dissolució o bé qualsevol de les opcions següents que permeti restablir la situació econòmica de la societat.

Així, les alternatives més comunes per al restabliment de l’equilibri patrimonial d’una empresa, que es poden adoptar bé individualment o bé de manera combinada, són les següents:

1. Augment de capital social amb o sense prima.

L’augment de capital social entès aquest com la inversió directa dels socis al capital social amb la qual cosa augmenten els fons propis de l’empresa. Aquest augment es pot realitzar, per creació de noves accions o participacions o mitjançant l’augment de valor nominal de les ja existents (ex. Si abans valien 1 euro ara valen 10 euros).

Cal assenyalar que també hi ha diferents tipus d’augments:

i) aportacions dineràries directa dels socis en el compte bancari de la societat;

(ii) aportació no dineràries a el patrimoni social com ara un immoble, un terreny, etc … qualsevol element avaluable econòmicament que s’aporti a la societat i passi en aquest cas a ser titularitat de l’empresa, en aquests caldrà donar-los un valor quantificable en accions o participacions ;

(iii) també és possible l’aportació de crèdits que s’hagin contra la societat, d’aquesta manera els creditors passen a convertir-se en socis de la societat, a l’transformar els seus crèdits en capital;

(iv) o l’augment amb càrrec a beneficis o reserves que ja figurin en l’últim balanç aprovat, quan el balanç de l’empresa permet comptablement realitzar aquestes compensacions.

En qualsevol dels casos anteriors, l’augment s’hauria de fer en una quantitat suficient que permeti sanejar la situació patrimonial de la societat.

Cal tenir en compte que com una altra variant dins de l’augment de capital, aquest es pot fer mitjançant la creació d’accions o participacions socials amb prima, el que permetria a la societat incrementar en menor quantitat la xifra de el capital social i, però, augmentar el patrimoni net en quantitat suficient per restablir l’equilibri patrimonial. La primera, diguem, és el sobrepreu que es paga per la participació en la societat, així pot haver participacions amb valor de 5 euros i una prima de 200 euros per exemple.

Aquesta alternativa suposa anar a notari i inscripció en el Registre Mercantil.

2. Reducció de capital social per pèrdues.

L’operació de reducció de capital social es pot realitzar sempre que la societat tingui capital suficient per a això, i consisteix en reduir tots els comptes de el patrimoni net per compensar les pèrdues. El procediment normal serà reduir el valor nominal de les accions o participacions; una altra possibilitat és l’amortització d’algunes o la seva agrupació.

Com l’anterior, aquesta alternativa suposa anar a notari i inscripció en el Registre Mercantil i en aquest cas els socis no han de realitzar cap desemborsament.

3. L’aportació patrimonial directa de socis per a compensació de pèrdues.

Una altra alternativa pot ser-la aportació directa dels socis en la quantitat necessària per a cobrir les pèrdues al compte de la societat, o si es vol en altres quantitats superiors. Es tracta d’una operació senzilla que no requereix modificació estatutària a diferència de les dues anteriors.
Els socis ingressen diners en la societat un compte específic que es diu a fons perdut, de fet no cal que es realitzi per tots els socis en la mateixa proporció. En aquest cas, cal tenir en compte que les aportacions que es realitzen ho són sense una idea de retorn directa, però no obstant això és una opció ràpida i sense cost per a la societat. Pel que fa a les formalitats és més econòmica que les dues anteriors -augment o reducció de capital ja que només es necessita que s’acordi en la Junta de socis.

4. Els préstecs participatius dels socis

En aquest cas, es tracta de préstecs dels socis a la societat amb la característica especial que l’interès a percebre pels socis va lligat a l’evolució de l’activitat de l’empresa, a més de poder tenir un fix addicional. La normativa considera que l’import d’aquests préstecs participatius té la consideració de fons propis als únics efectes de la reducció i liquidació de capital.

Aquesta opció és també còmoda i ràpida perquè aquests préstecs es solen realitzar en un contracte privat encara que també poden realitzar-se davant notari per evitar problemes amb tercers o la seva distinció front als préstecs normals que no tenen aquestes característiques. Aquest tipus préstecs s’ha de detallar en els comptes anuals de la societat. Ressaltar que en el cas de fallida de la societat l’import d’aquests préstecs serien els últims a rebre.

5. Reducció i augment de capital social simultanis (Operació Acordió)

Finalment, com una altra opció es preveu la possibilitat de dur a terme un acord de reducció de capital social a zero o per sota de la xifra mínima legal -de manera que el balanç queda net a l’eliminar els resultats negatius- però sempre que simultàniament s’acordi l’augment del seu capital fins a una quantitat igual o superior a la xifra mínima legal. Ressaltar que aquesta opció afecta principalment els socis minoritaris que poden veure la seva participació o anul·lada per la reducció. Aquesta alternativa suposa acudir a notari per a atorgar escriptura pública i inscripció en el Registre.

No obstant això, recordem que aquestes alternatives es donen només quan l’empresa, bé per aportació directa dels seus socis o bé per recursos interns de la mateixa, tingui la força econòmica suficient per poder reflotar la seva situació patrimonial, però això no es podria fer quan ho que procedeix ja és sol·licitar el concurs de creditors.