Són vàlides les fotos d’un detectiu per a justificar un acomiadament disciplinari?
El cas
Un treballador prestava serveis per a una empresa com a operari de neteja. L’abril de 2020, el servei de prevenció de l’empresa li declara persona vulnerable al coronavirus, recomanant extremar les mesures de prevenció contra l’exposició al risc. L’endemà passat, el treballador és baixa laboral amb diagnòstic de cervicàlgia.
Al juny de 2020 l’empresa li lliura carta d’acomiadament disciplinari per transgressió de la bona fe contractual. Se li imputen fets i actuacions incompatibles amb les malalties que han motivat la seva baixa laboral i que així mateix dificultarien la seva curació.
En concret, la realització, durant almenys 7 dies i en jornades de diverses hores, de labors d’esforç al jardí i hort de la seva casa, utilitzant per a això una pala i un rasclet per a preparar la terra, així com labors de pintat de la teulada d’una construcció d’un veí, i d’una font del jardí, labors d’obra de paleta en un mur del jardí per a les quals manipula eines, s’ajup i adopta postures forçades, labors de realització d’un tancat de metall, recollida d’enderroc.
El treballat interposa demanda d’acomiadament. El jutjat social va declarar procedent l’acomiadament del treballador, però en suplicació es declara improcedent ja que l’única prova consisteix en l’informe d’un detectiu amb fotografies en les quals se li veia al jardí del seu domicili, la qual cosa vulnerava el seu dret a la intimitat i, a més, era una mesura desproporcionada. Disconforme, el treballador interposa recurs de cassació per a la unificació de doctrina.
La qüestió plantejada consisteix a determinar si prova de l’informe del detectiu privat amb el qual l’empresa va justificar l’acomiadament disciplinari és vàlid. En concret, si les fotografies incloses en el seu informe en les quals el treballador apareix al jardí del seu domicili privat vulneren o no el seu dret fonamental a la intimitat.
Per a resoldre la qüestió el Tribunal Suprem recorda que la Llei de Seguretat Privada habilita als serveis de recerca privada per a realitzar els esbrinaments necessaris per a obtenció i aportació, per compte de tercers legitimats, de proves sobre conductes o fets privats relatius, entre altres, a l’àmbit laboral. Així mateix, estableix que en cap cas es podrà investigar la vida íntima de les persones que transcorri en els seus domicilis o altres llocs reservats.
En el supòsit jutjat es tracta de determinar si el jardí és un espai que ha d’incloure’s en el concepte de domicili del treballador. El Tribunal Suprem considera que la resposta ha de ser positiva, ja que és un lloc en el qual només pot entrar-se amb el consentiment del seu titular. Es tracta d’un àmbit en el qual s’exerceix la vida íntima, personal i familiar i que pot romandre aliè a les intromissions de tercers en contra de la voluntat del seu titular.
És un espai en el qual aquest també té una expectativa legítima de privacitat, encara que pugui ser amb alguna intensitat menor que en l’espai edificat diferent del jardí. Així mateix, no consta que el jardí del treballador fos visible per a qualsevol que pogués passar per la seva proximitat, ni que no hi hagués murs, tanques o tanques de qualsevol naturalesa que dificultessin la visibilitat des de l’exterior.
Per tot això, es desestima el recurs plantejat confirmant la sentència dictada pel Tribunal Suprem de Justícia.
Qualsevol dubte que els sorgeixen respecte a aquest tema no dubtin a dirigir-se a nosaltres, telefònicament a Isabel Torre Carazo o a la seva e mail itc@btsasociados.com, estarem encantats a atendre’ls.