Transformació en indefinit de contracte d’obra vinculat a una contracta
El TS estableix que un contracte per a obra o servei determinat vinculat a una contracta ha d’entendre transformat en indefinit quan l’expectativa de finalització del mateix es torna excepcionalment remota donat el manteniment inusual i particularment llarg de l’adscripció del treballador a l’atenció de les mateixes funcions que es van adscrivint a successives modificacions de la mateixa contracta inicial.
Constitueix la qüestió debatuda la qualificació -des de la perspectiva de la durada- de la naturalesa de la relació laboral que, acollida a la modalitat de durada determinada per obra o servei, vinculat a una contracta, s’ha mantingut viva durant més de 14 anys, valorant si l’atribució a la treballadora de les funcions necessàries per desenvolupar l’activitat contractada amb una tercera empresa pot servir per justificar la temporalitat del vincle.
La Sala, aplicant la seva doctrina sobre la delimitació del concepte de durada determinada, que perquè un contracte sigui veritablement temporal no n’hi ha prou amb l’expressió en el text del mateix de tal caràcter temporal i la durada concreta que se li assigna, sinó que ha de complir inexorablement tots els requisits i exigències que la Llei imposa (per totes, TS 27-4-18, EDJ 82.439).
D’altra banda, la jurisprudència accepta la licitud de la vinculació del contracte per a obra o servei a la durada de les contractes, encara que la seva celebració no estigui expressament prevista en el conveni col·lectiu, però sempre que no hi hagi frau interpositorio.
En aquests casos és clar que no hi ha un treball dirigit a l’execució d’una obra entesa com elaboració d’una cosa determinada dins d’un procés amb principi i fi, però existeix, però, una necessitat de treball temporalment limitada per a l’empresa i objectivament definida, i aquesta resulta una limitació coneguda per les parts en el moment de contractar i que opera, per tant, com un límit temporal previsible en la mesura que el servei es presta per encàrrec d’un tercer i mentre es mantingui aquest.
Cal així mateix que mentre el mateix contractista és titular de la contracta, sigui per pròrroga o per nova adjudicació, no es pot entendre que hi hagi arribat al seu terme la relació laboral.
Si bé és cert, per tant, que la causa de temporalitat pot perviure malgrat aquesta modificació, pròrroga o nova adjudicació de la contracta a la mateixa empresa, això no exclou l’exigibilitat i el manteniment de tots els elements bàsics que naturalitzen aquest tipus de contracte de durada determinada. Per això, s’excedeix i supera la particular situació de la simple pròrroga de la contracta, desnaturalitzant la contractació temporal i pervertint el seu objecte i finalitat, quan l’autonomia i identitat de la contracta, justificativa de la contractació temporal, es desdibuixa en esdevenir una activitat que, per les seves característiques de reiteració a través de successives ampliacions, evidencia que l’empresa necessàriament ha incorporat ja a la seva habitual quefer, malgrat la qual cosa ha mantingut el mateix contracte d’obra o servei.