Un ciutadà de la Unió que, al cap de més d’un any, ha deixat de treballar com a autònom en un altre Estat membre a causa de la manca de treball per causes alienes a la seva voluntat conserva la condició de treballador per compte propi i, en conseqüència, el dret de residència en aquest Estat membre

El Sr. Florea Gusa, nacional romanès, va entrar en el territori d’Irlanda el 2007. De 2008 a 2012, va treballar com guixaire autònom i va abonar a Irlanda seus impostos, les assegurances socials i altres tributs que graven la seva renda.

El 2012, el Sr. Gusa va abandonar la seva activitat, al·legant la manca de treball deguda a la desacceleració econòmica. En no comptar ja amb més ingressos, va presentar una sol·licitud per tal que se li concedís un subsidi per a demandants d’ocupació. Aquesta sol·licitud va ser denegada pel fet que el Sr. Gusa no havia demostrat que seguís tenint dret de residència a Irlanda. En efecte, es va considerar que el Sr. Gusa havia perdut la seva condició de treballador per compte propi des del moment en què va deixar de treballar com guixaire autònom, i que, per tant, ja no complia els requisits establerts en la Directiva de lliure circulació1 per la concessió del dret de residència.

1 Directiva 2004/38 / CE del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004, relativa al dret dels ciutadans de la Unió i dels membres de les seves famílies a circular i residir lliurement en el territori dels Estats membres, per la qual es modifica el Reglament (CEE) núm 1612/68 i es deroguen les Directives 64/221 / CEE, 68/360 / CEE, 72/194 / CEE, 73/148 / CEE, 75/34 / CEE , 75/35 / CEE, el 90/364 / CEE, el 90/365 / CEE i 93/96 / CEE (DO 2004, L 158, pàg. 77; correcció d’errors DO 2004, L 229, pàg. 35).

No obstant això, l’article 7 de la Directiva disposa que el ciutadà de la Unió que ja no exerceixi cap activitat per compte d’altri o per compte propi mantindrà la condició de treballador per compte d’altri o per compte propi i, per tant, el dret de residència a l’Estat membre d’acollida, en quatre casos. Un d’ells es refereix a la situació en la qual el ciutadà «[ha] quedat a l’atur involuntari […], després d’haver estat emprat durant més d’un any».

El Sr. Gusa considera que, d’acord amb aquesta disposició, conserva la condició de treballador per compte propi i, en conseqüència, el dret de residència a Irlanda. Per la seva banda, les autoritats irlandeses estimen que aquesta disposició s’aplica únicament als que han exercit una activitat per compte aliè.

La Court of Appeal (Tribunal d’Apel·lació, Irlanda), que coneix de l’assumpte en apel·lació, pregunta al Tribunal de Justícia si l’expressió «havent quedat a l’atur involuntari […], després d’haver estat empleat durant més d’un any», que figura a la Directiva, abasta únicament als que han quedat en situació d’atur involuntari després d’haver exercit una activitat per compte aliè durant més d’un any o si s’aplica també als que es troben en una situació comparable després d’haver treballat com a autònoms durant aquest temps.

En la sentència dictada pel Tribunal de Justícia considera que del tenor de la disposició examinada no es pot deduir que aquesta abasti únicament la situació dels qui hagin deixat d’exercir una activitat per compte d’altri i exclogui els que hagin deixat d’exercir una activitat per compte propi .

En efecte, el Tribunal de Justícia indica que hi ha divergències entre les diferents versions lingüístiques de la Directiva. En algunes d’aquestes versions es fa referència, essencialment, a l’exercici d’una activitat per compte aliè, mentre que en altres el legislador de la Unió emplea més aviat la formulació neutra d ‘ «activitat professional».

El Tribunal de Justícia recorda que, en cas de divergència entre les diferents versions lingüístiques d’un acte, la disposició en qüestió s’ha d’interpretar en funció de l’estructura general i de la finalitat de l’acte.

Referent a això, el Tribunal de Justícia assenyala, per començar, que l’objecte de la Directiva és definir les condicions d’exercici del dret de lliure circulació i residència a l’interior dels Estats membres. Per a això, la Directiva distingeix la situació dels ciutadans econòmicament actius de la dels ciutadans inactius i de la dels estudiants. En canvi, no distingeix entre els ciutadans que exerceixen una activitat per compte aliè i els que exerceixen una activitat per compte propi a l’Estat membre d’acollida.

Seguidament, el Tribunal de Justícia posa en relleu que la Directiva es proposa superar l’enfocament que caracteritzava les directives anteriors, que es referien per separat als treballadors per compte aliè i per compte propi.

Finalment, el Tribunal de Justícia considera que una interpretació restrictiva de la disposició examinada (és a dir, una interpretació que es referís únicament als que han exercit una activitat per compte aliè) establiria una diferència de tracte no justificada entre els que han deixat d’exercir una activitat per compte aliè i els que han deixat d’exercir una activitat per compte propi, ja que, de la mateixa manera que un treballador per compte aliè, que pot perdre involuntàriament el seu treball, que ha treballat com a autònom pot veure obligat a abandonar aquesta activitat. Per tant, aquesta persona podria trobar-se en una situació de vulnerabilitat comparable a la d’un treballador per compte aliè que ha estat acomiadat.

Aquesta diferència de tracte estaria encara menys justificada si comportés tractar a qui ha exercit una activitat per compte propi durant més d’un any a l’Estat membre d’acollida i ha contribuït al sistema social i tributari d’aquest Estat membre de la mateixa manera que a qui busca la seva primera feina en aquest Estat membre, sense haver exercit mai una activitat econòmica ni cotitzat al sistema social i tributari de l’Estat en qüestió.

Per tant, el Tribunal de Justícia declara que el nacional d’un Estat membre que, després d’haver residit legalment i exercit una activitat com a treballador per compte propi en un altre Estat membre al voltant de quatre anys, ha abandonat aquesta activitat a causa de la manca de treball per causes alienes a la seva voluntat conserva la condició de treballador per compte propi a l’efecte de la Directiva.

NOTA: La remissió prejudicial permet que els tribunals dels Estats membres, en el context d’un litigi del qual estiguin coneixent, interroguin al Tribunal de Justícia sobre la interpretació del Dret de la Unió o sobre la validesa d’un acte de la Unió. El Tribunal de Justícia no resol el litigi nacional, i és el tribunal nacional qui ha de resoldre el litigi de conformitat amb la decisió del Tribunal de Justícia. Aquesta decisió vincula igualment als altres tribunals nacionals que coneguin d’un problema similar.