Una bateria de novetats legals per a l’economia digital a la recta final de l’any
La recta final del 2021 arribarà carregada de novetats legals al terreny digital. Són nombroses les iniciatives legislatives en marxa que faran nous passos en els propers mesos, tant a nivell nacional com a nivell europeu: des del nou marc normatiu per als negocis digitals i l”e-commerce’ fins a la regulació dels serveis audiovisuals, passant per les novetats en matèria de privadesa, intel·ligència artificial, criptoactius o propietat intel·lectual.
Analitzem, a continuació, les qüestions més rellevants a tenir en compte per les empreses de l’economia digital i també per a aquelles que, des de models de negoci tradicionals, juguen ja un paper important en el terreny digital.
Un nou marc normatiu per a Internet
A nivell europeu, la proposta per crear un nou marc normatiu per a Internet i per a les plataformes digitals serà clau per fixar les regles de joc al mercat comú. La Comissió Europea està immersa en una ambiciosa reforma legislativa que posa el focus als prestadors de serveis digitals, especialment plataformes en línia, que dirigeixen els seus serveis als ciutadans europeus (per exemple, xarxes socials, cercadors o marketplaces ). El paquet de mesures es concreta en dos grans textos, la Digital Services Act (DSA) i la Digital Markets Act (DMA).
Novetats en protecció de dades, signatura electrònica i intel·ligència artificial
La regulació anteriorment esmentada (DSA/DMA) té també implicacions en matèria de protecció de dades, un terreny en què són diverses les reformes en marxa a nivell europeu. És el cas de la Data Governance Act o Reglament de Governança de Dades, una proposta de la Comissió Europea que ha estat a consulta pública entre el 3 de juny i el 3 de setembre. L’objectiu és crear un marc legal que faciliti l’intercanvi de dades de manera segura al conjunt de la Unió Europea.
A més, el Consell de la Unió Europea va acordar, el 10 de febrer, la seva posició sobre les normes de confidencialitat de les comunicacions electròniques en el context de la normativa de privadesa ( e-Privacy ). En aquest terreny, caldrà parar atenció a qüestions com, per exemple, en quins casos els proveïdors de serveis estaran autoritzats a tractar dades de comunicacions electròniques o tindran accés a dades emmagatzemades en dispositius d’usuaris finals (nova regulació de les conegudes “ cookies ”) ).
D’altra banda, la Unió Europea ultima el procés de revisió del seu projecte d’identitat digital mitjançant una iniciativa per modificar el Reglament (UE) 910/2014, de 23 de juliol del 2014 (Reglament eIDAS), que passaria a conformar un Reglament i -ANADAS 2 . Destaquen, entre les novetats que s’anticipen, la regulació d’una cartera d’identitat digital europea, i del llibre més electrònic (la qual cosa permetrà clarificar l’encaix dels models d’identitat autosobirana i de sistemes d’autenticació de transaccions basats en tecnologies de registre distribuït ).
També caldrà seguir l’evolució de l’ estratègia de la Unió Europea en matèria d’intel·ligència artificial . La proposta del reglament pel qual s’estableixen normes harmonitzades sobre la matèria es va fer pública el mes d’abril passat. La nova norma podria marcar les línies vermelles a l’ús de la intel·ligència artificial. El Comitè Europeu de Protecció de Dades i el Supervisor Europeu de Protecció de Dades s’han pronunciat recentment respecte a aquesta proposta, mitjançant un document conjunt que sembla apuntar cap a un llarg debat en el procés legislatiu europeu en aquesta matèria.
En aquest terreny, la Comissió Europea va presentar el febrer del 2020 les seves estratègies en relació amb les dades i la intel·ligència artificial, en els termes en què s’exposava en aquest comunicat .
Canvis en serveis audiovisuals i propietat intel·lectual
En matèria audiovisual i de propietat intel·lectual, Espanya té pendent de transposar a l’ordenament jurídic nacional la Directiva de Serveis Audiovisuals . El termini per fer-ho va culminar fa un any, el 19 de setembre de 2020. Actualment està sobre la taula l’Avantprojecte de Llei General de Comunicació Audiovisual (en audiència pública fins al 12 de juliol passat), l’objectiu del qual és adaptar el marc regulador actual a la nova realitat tecnològica. Els cavalls de batalla de l’avantprojecte són el finançament de RTVE i el reforçament de les obligacions de promoció i finançament d’obra audiovisual europea.
També està pendent de transposició a Espanya la Directiva de Drets d’Autor al Mercat Únic Digital (DEMUD) , el termini del qual va vèncer el 7 de juny passat. La Comissió Europea ha obert un expedient a Espanya, que ara té fins al desembre del 2021 per aprovar la nova regulació i evitar sancions. Aquesta nova llei podria tenir un impacte molt significatiu en els serveis d’intermediació de continguts en línia i en els models de negoci basats en el contingut compartit pels usuaris.
Reforma i ampliació de làmbit daplicació de la regulació de les telecomunicacions
Una altra norma esperada és la nova Llei General de Telecomunicacions , de la qual ja hi ha un avantprojecte. Té el seu origen a la Directiva europea per la qual s’estableix el Codi Europeu de les Comunicacions Electròniques. La Comissió Europea va anunciar el mes de febrer passat l’obertura d’un expedient a Espanya per no haver traslladat encara les normes del nou codi europeu al seu marc jurídic nacional, fet que va portar el Consell de Ministres a acordar, a finals de març, tramitar-lo de forma urgent. En aquest terreny, caldrà estar atents a les noves exigències per als operadors de comunicacions electròniques en relació amb els consumidors, la inversió en xarxes d’alta capacitat o els serveis i les infraestructures innovadors.
Una de les novetats més rellevants de la nova normativa és que inclourà en el seu àmbit d’aplicació tant els operadors tradicionals de telecomunicacions com els nous operadors de serveis de comunicacions digitals que funcionen sobre xarxes de telecomunicacions (els anomenats serveis OTT – over the top –, que inclouen serveis de missatgeria instantània, per exemple) i que, fins ara, no estan obligats a complir la normativa de comunicacions electròniques.
Reforç en matèria de ciberseguretat
La Comissió Europea també ha proposat revisar la Directiva NIS ( Network and Information Systems ), que harmonitza les mesures de ciberseguretat de les xarxes i sistemes d’informació. Aquesta nova regulació, denominada NIS 2 , va concloure el seu darrer període de consulta pública el mes de febrer passat. A Espanya coincideix amb la recent entrada en vigor del reglament aprovat pel Reial decret 43/2021 , que desenvolupa la Llei que transposava a Espanya la Directiva NIS ( Reial decret llei 12/2018 ).
També en relació amb la ciberseguretat, fa un any (el 24 de setembre de 2020) la Comissió Europea va publicar la proposta de Reglament de resiliència operativa digital per a institucions financeres ( DORA , per les sigles en anglès). L’objectiu és crear un marc jurídic europeu d’obligacions, principis i requeriments en matèria de ciberseguretat per al sector financer i els prestadors de serveis.
Marc regulador dels criptoactius i dels serveis associats a aquests
En l’àmbit del dret europeu, convé seguir molt de prop el desplegament de l’anomenat paquet de mesures per a les finances digitals i, en especial, l’anomenada “ estratègia de finances digitals ”, les principals peces normatives d’implementació de les quals són les següents:
- la proposta de Reglament sobre mercats en criptoactius (MICA, per les sigles en anglès)
- la proposta de Reglament sobre el règim pilot per a infraestructures de mercat basades en tecnologies de registre distribuït
- la proposta de Reglament DORA abans esmentada, en matèria de resiliència operacional
En España destaca la inclusión entre los sujetos obligados por la normativa de prevención de blanqueo de capitales y de la financiación del terrorismo a los proveedores de servicios de cambio de moneda virtual por moneda fiduciaria y a los de servicios de custodia de monederos electrónicos (modificación del art. 2 de la Ley 10/2020, de 28 de abril, por medio del Real Decreto-Ley 7/2021, de 27 de abril, que completó la trasposición de la V Directiva en materia de Prevención del Blanqueo de Capitales y de la Financiación del Terrorismo). Esta modificación supone asimismo la creación del Registro de proveedores de servicios de cambio de moneda virtual por moneda fiduciaria y de custodia de monederos electrónicos, cuya llevanza se encomienda al Banco de España. En este registro deberán inscribirse los proveedores de cambio de moneda virtual y de custodia de monederos electrónicos.
D’altra banda, ha estat obert un període de consulta pública, fins al 31 d’agost passat, sobre el projecte de Circular que regula la publicitat dels criptoactius , de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Queda pendent conèixer la redacció final del text, un cop la CNMV valori els comentaris recollits en aquest temps.
Les plataformes digitals de repartiment davant la ‘Ley Rider’
A l’àmbit laboral, el 12 d’agost va entrar en vigor la denominada ‘Ley Rider’ (Reial decret llei 9/2021) que estableix una presumpció de laboralitat en l’àmbit de les plataformes digitals de repartiment quan es compleixin uns requisits determinats i fixa obligacions d’informació sobre algoritmes. Des de llavors ja està tenint impacte en els models de negoci a què és aplicable.
Caldrà continuar atents a possibles novetats legislatives europees. El 15 de juny del 2021 la Comissió Europea va posar en marxa la segona fase de consulta als interlocutors socials europeus sobre com millorar les condicions laborals de les persones que exerceixen la seva activitat a través de plataformes de treball digitals. Després de la primera fase de la consulta (que va estar oberta entre el 24 de febrer i el 7 d’abril del 2021), la Comissió Europea va concloure que la Unió Europea ha d’adoptar mesures per garantir les normes laborals bàsiques i els drets de les persones que treballen a través de plataformes digitals. Quan finalitzi aquesta segona fase (el 15 de setembre) podrien iniciar negociacions entre els interlocutors socials per a la celebració d’un acord o la Comissió Europea podria presentar una proposta abans de finals de 2021.
Novetats per a les empreses emergents (startups)
Finalment, caldrà estar atents al Projecte de llei de foment de l’ecosistema de les empreses emergents , que pretén introduir diverses mesures per facilitar el règim legal i fiscal de les startups , i que s’haurà de presentar públicament aquesta tardor vinent. L’avantprojecte, que va estar sotmès a tràmit d’informació pública i al·legacions entre els dies 6 i 27 de juliol, contenia mesures de diversa mena entre les que podríem destacar les que detallem a continuació.
A l’ àmbit mercantil, encara queden alguns aspectes que seria interessant aclarir a la normativa proposada: conèixer l’abast real de la inscripció del pacte de socis de les empreses emergents i l’agilitat de l’Empresa Nacional d’Innovació SME, SA (Enisa) per avaluar el caràcter innovador de aquestes empreses (així com entendre quins són els criteris), ja que, segons l’avantprojecte, es pretén fer de forma anual. D’altra banda, el text pretén regular l’autocartera a les empreses emergents que siguin societats de responsabilitat limitada, però no recull ni regula què passa amb aquesta autocartera en cas que la societat en qüestió deixi de ser empresa emergent i/o innovadora.També sembla oportú que els notaris puguin sol·licitar l’assignació del número d’identificació fiscal per a aquells estrangers que s’incorporin com a socis a una empresa emergent amb motiu d’una ampliació del capital social o una altra operació societària.
El text també inclou importants novetats al terreny fiscal, entre les quals destaquem les següents. En primer lloc, es redueix del 25% el 15% el tipus de gravamen aplicable a les “empreses emergents” a l’Impost sobre Societats durant el primer període impositiu en què la base imposable sigui positiva i els tres següents, sota certes condicions. A més, es permet l’ajornament del pagament de l’impost sobre societats, sense garantia, i sense meritació d’interessos de demora, durant els dos primers períodes positius en què s’obtingui una base imposable positiva, sota certes condicions. l’obligació de fer pagaments fraccionats en els tres primers períodes en què tinguin base imposable positiva. En línia amb la norma de flexibilització de l’autocartera abans esmentada,s’incrementa l’import exempt per als lliuraments d’accions o participacions derivades de l’exercici de opcions sobre accions , des dels 12.000 euros actuals a 45.000 euros, simplificant la resta de requisits per aplicar-los. Així mateix, s’incrementen tant la base (100.000 euros, des dels 60.000 euros actuals) com el percentatge (40% en lloc del 30% actual) de la deducció per inversió en empreses de nova o recent creació . Finalment, i amb aplicació per a tot tipus d’empreses i no només les emergents, la norma flexibilitza el règim d’impatriats —conegut popularment com a Llei Beckham— , per ampliar-lo a un màxim de 10 anys (en lloc dels 5 actuals), estenent-ho també al cònjuge i fills menors de vint-i-cinc anys (o de qualsevol edat amb discapacitat) dels treballadors en qüestió.