Validesa de clàusula de limitació de la responsabilitat en contracte d’obra

El TS considera que la clàusula de el contracte d’obra que limita la responsabilitat contractual de l’arquitecte en relació amb el promotor és vàlida sempre que no perjudiqui als tercers adquirents.

Es interposa demanda per la promotora d’una obra contra el projectista per incompliment contractual de les seves obligacions derivades de la LOE, per l’ensorrament de l’obra que li havia estat adjudicada. En el contracte d’obra, s’havia establert una clàusula de limitació de responsabilitat per defectes o errors de el projecte.

La sentència de primera instància, desestima la demanda. Entén el jutjat que no ha quedat acreditat que la recurrent ha incomplert les seves obligacions com a projectista i que la manca de definició de el projecte no va afectar la caiguda de l’estructura.

En apel·lació l’Audiència entén que hi ha incompliment contractual, ja que l’arquitecte demandat no havia complert les obligacions contractuals, no podent per tant, evitar l’ensorrament de l’estructura. A més entén la Sala que la clàusula contractual de limitació de responsabilitat és contrària a la llei.

Recorreguda en cassació, és estimada pel TS, doncs, a la vista de l’contracte consta que entre la demandant (propietària i promotora de l’obra) i la societat demandada es signa un contracte d’assistència tècnica amb una limitació de responsabilitat.

Pel que fa a la validesa de la referida clàusula cal entendre que, basant-se l’art. 1255 de l’C. Civil res no obsta a la referida clàusula, concertada entre propietària i arquitecte, ja que el art. 17.1 de la LOE permet excepcionar els pactes contractuals, sempre que no afectin a tercers.

A més, la LOE, impedeix la limitació de la responsabilitat, quan això pugui perjudicar els tercers adquirents.

I en el present cas, no hi ha tercers adquirents, ja que es tracta del disseny d’una plaça pública (glorietes en l’àmbit del pla especial director d’usos i infraestructures «Ciutat de la Llum» Alacant).

Cal entendre que l’art. 2 de la LOE no permet considerar una glorieta (com a element constructiu únic), com «edifici», per la qual cosa no seria d’aplicació en aquest cas la Llei d’Ordenació de l’Edificació, ni tampoc els seus límits de responsabilitat.

Per tant, es considera aplicable, a favor de la demandada, la limitació de responsabilitat existent en la clàusula tretzena de l’contracte d’assistència tècnica.